El Govern aprovarà aquest dimarts l’avantprojecte de la llei catalana de memòria democràtica, segons ha anunciat el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, en un acte amb representants de les associacions i entitats memorialistes del país, a la presó Model de Barcelona, aquest dilluns. “La llei és exactament la que coneixem i la que va passar tots els tràmits, fins i tot la consulta a les entitats, però que no es va poder aprovar en acabar-se la legislatura”, ha afirmat Espadaler, que alhora ha admès que l’impuls de la llei de memòria era “un dels compromisos del president Illa amb ERC”. I és que la nova llei de memòria -que refon dues lleis pioneres, de memòria del 2007 i de localització de foses del 2009- va ser iniciada amb l'exconsellera Ester Capella (present a l'acte), el 2018, i ultimada en el darrer govern d’ERC, amb l'exconsellera Gemma Ubasart. El conseller de Justícia ha indicat que no s’hi ha fet canvis perquè la tramitació sigui ràpida, tot i que ha afegit que en el Parlament, es podran fer-hi esmenes.
A l’acte, Carles Vallejo, president de l’associació d’expresos polítics del franquisme, ha agraït aquest impuls i ha reivindicat la tasca de les entitats. “Franco va morir al llit, però les llibertats es van assolir al carrer”, ha afirmat Vallejo, que ha afegit: “Som activistes de la Memòria Democràtic i les llibertats. I seguirem fent una visió crítica, però constructiva.” Una de les reivindicacions de les entitats és que la Prefectura de policia espanyola de la de Via Laietana es converteixi en un centre de memòria. Precisament, el conseller Espadaler va fer públic que havia enviat una carta al ministre de l'Interior per aconseguir un acord sobre la cessió de l'edifici. Per ara, no hi ha cap resposta oficial del govern espanyol.
Els tribunals, en contra
Hi ha historiadors i investigadors que han criticat que amb la norma catalana hi ha un control excessiu per investigar als torturadors, amb l'excusa de la llei de protecció de dades. La llei catalana abraçada l’època de 1931 fins al 1980, i el conseller Espadaler ha afirmat que es recullen tots els tractats internacionals de drets humans "per portar llum i saber la veritat, així com la garantia de no repetició". El conseller de Justícia també ha destacat que aquesta llei "recull la perspectiva de gènere", un fet innovador perquè fins fa poc les investigacions no tenien en compte les tortures o vexacions pel fet de ser dones a activistes i dissidents.
Per la seva part, el govern espanyol va aprovar la nova llei de memòria l'any 2022, en la qual es recull que s'han d'investigar els crims del franquisme. Per ara, però, jutges i tribunals ho descarten, com les querelles de Vallejo i la dels germans Ferrándiz, perquè sostenen que són fets prescrits o que ho impedeix la llei d'amnistia de 1977.
