Alemanya contempla vetar l'aplicació de missatgeria instantània d'origen rus, Telegram, de les principals plataformes tecnològiques. Però per què? Doncs perquè al govern alemany li preocupen molt els nombrosos aldarulls violents que s'han produït en manifestacions de grups negacionistes. Però el pla frustrat per assassinar el primer ministre de Saxònia, Michael Kretschmer, el passat 15 de desembre ha acabat de reblar el clau. I és que ambdós fets comparteixen un punt de partida, negacionistes i extremistes de dretes s'organitzen en grups de Telegram. N'és un bon exemple el fet que Telegram va ser l'aplicació mòbil utilitzada per organitzar l'assalt frustrat al Reichstag del 2020. A més, també ha estat l'eina de connexió entre fanàtics per organitzar escarnis amb torxes als domicilis de polítics com la ministra de Salut saxona, Petra Köpping. I per amenaçar les persones responsables de comunicar les restriccions sanitàries i provocar tota mena d'aldarulls i intimidacions.
Per què Telegram atrau ultradretans i negacionistes? Doncs perquè els seguidors extremistes estan sent escombrats de plataformes com Facebook o Twitter. En canvi, a Telegram no existeix la moderació de continguts. Una altra característica que la fa seductora per aquest sector ideològic és la capacitat de crear grups de fins a 200.000 persones o bé crear canals de difusió d'abast il·limitat. WhatsApp, per contra, té un límit de 256 usuaris. És curiós el fet que, originàriament, la que ja s'ha convertit en la cinquena app més descarregada al món, va néixer com a refugi per la dissidència russa. Ara, però, s'ha convertit en l'enllaç que fa servir la ultradreta i el negacionisme alemany per dur a terme tota mena d'accions contra el govern federal. Desinformació i extremisme violent, un còctel explosiu que ha trobat en Telegram la força per multiplicar-se.
En aquest context, en una entrevista al diari Der Spiegel del passat mes de desembre, Boris Pistorius, ministre de l'Interior de Baixa Saxònia, va exterioritzar la seva preocupació al voltant del fenomen negacionista i ultradretà. "Els que menys ens preocupen són els escèptics de les vacunes. Estan sortint al carrer amb extremistes de dreta i Ciutadans del Reich (grup neonazi) i per a ells les protestes contra les restriccions només són un vehicle d'agitació. Rebutgen l'Estat i els seus representants. S'han de prendre molt seriosament". A més, Pistorius va demanar a Apple i Google que deixin d'oferir l'aplicació de Telegram, ja que, segons apunta, hi circulen continguts que no compleixen els termes i condicions d'ús. Però Pistorius no ha estat l'únic en posicionar-se públicament contra Telegram. Ho està fent el govern federal alemany en conjunt. Per exemple, el ministre de Justícia federal, Marco Buschmann, també va fer unes contundents declaracions al respecte: "El que es difon a Telegram és, en part, indecent i sovint criminal. El meu desig és que no emprenguem un camí alemany per separat, sinó que creem un marc legal europeu comú que ens permeti prendre mesures contra l'odi i el discurs d'odi en línia".
Finalment, aquest dijous la nova ministra d'Interior, Nancy Faeser, ha demanat a Apple i Google que compleixin amb la seva "responsabilitat social" pel que fa a Telegram. I ha anat més enllà, Faeser ha anunciat que prendrà mesures per forçar Telegram a cooperar. I, fins i tot, ha declarat que si Telegram no s'hi avé o continua el silenci com a resposta, es planteja prohibir l'aplicació al país.