El Govern de la Generalitat ampliarà a dos anys el termini de pagament de l'impost de successió per les morts causades per covid-19. Un canvi que s'introdueix, en caràcter excepcional, per l'augment de sol·licituds d'ampliació rebudes al llarg dels darrers mesos per posposar el pagament, que fins ara es podia ajornar fins a un any, amb els interessos corresponents.
Si bé és cert que aquesta mesura suposarà una reducció dels ingressos, cal tenir en compte la poca de liquiditat que suposa una gran part de les herències i considerar que es tracta d'una mesura temporal, amb la qual cosa, els ingressos que es deixin de rebre els pròxims dos anys, es recuperaran posteriorment.
Ampliació del termini
Fins ara, es podia sol·licitar l'ajornament al pagament en un termini d'un any amb interessos, però durant els darrers mesos han crescut les sol·licituds. És per això que s'amplia el termini de pagament a dos anys, amb caràcter excepcional.
Si bé és cert que la mesura provocarà una reducció d'ingressos pel 2022 i, en menor mesura, pel 2023, seran compensats per la pujada d'ingressos que es preveuen recaptar entre el 2024 i 2025.
A més, hi ha un gran nombre d'herències que estan formades per béns que suposen poca liquiditat, això fa que la reducció de la font d'ingressos que suposa aquest impost no sigui tan dràstica com la que suposaria en cas que es modifiquessin altres impostos.
Lligat als pressupostos
És una de les mesures contemplades a la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat, que també estableix que no hi haurà cap pujada dels impostos, més enllà d'algun ajust de les taxes. Tot i les peticions de la CUP durant la negociació, ni l'IRP, ni l'impost sobre el patrimoni ni l'impost de successions no augmentarà, segons ha avançat La Vanguàrdia.
Nova llei de l'ICF
El text també recull l'obligació de presentar una nova llei de l'Institut Català de Finances (ICF), en part arran de la crisi dels avals pel Tribunal de Comptes, que va provocar la sortida de diversos consellers.
Una altra de les mesures que es prendran en aquest sentit són els canvis en la llei de cambres de comerç, que suposaran ajustos a la realitat del moment i la derogació d'algunes normes establertes el 2018 precisament sobre els censos electorals.
Impost de plusvàlua
No és la primera vegada en aquesta darrera setmana que es discuteix sobre la recaptació d'impostos. En l'àmbit espanyol, aquest dimarts el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar part de la llei sobre l'impost de plusvàlua municipal, ja que considerava que no es podia obligar al pagament de l'impost si no hi havia hagut un increment real del preu del terreny.
Una decisió que afecta una de les principals fonts d'ingressos dels ajuntaments del país.
Pressuposa un augment de valor
Es tracta d'un impost que cobren els ajuntaments en considerar que sempre hi ha un augment en el valor dels terrenys de naturalesa urbana, amb independència de si ha existit o no aquest increment del preu i la quantia real d'aquest increment.
És per això que el ple del Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat diversos punts de la llei reguladora de les hisendes locals del 2004.
Imatge principal: Agència Tributària / Europa Press