La Comissió de Venècia, l’òrgan consultiu del Consell d’Europa, ha completat la seva visita a Espanya per preparar l’informe que li va encarregar el Senat sobre la llei d’amnistia. Gairebé com si es tractés d’una gimcana, la delegació de la Comissió ha estat recorrent Madrid amunt i avall per reunir-se amb diferents actors polítics i institucions per copsar el seu posicionament sobre la proposició de llei. Ha sigut una visita que s'ha saldat amb discreció i secretisme i sobre la qual hi ha hagut molt poca informació. Poques dades i poca anticipació: “Ens han agafat tots desprevinguts perquè estava poc organitzat”, va reconèixer ahir la senadora d’ERC Sara Bailach. Hi havia diputats que tenien viatges programats per dijous i van haver-los de suspendre a causa d’aquesta visita.
L’última cita de la Comissió de Venècia ha sigut aquest divendres a la tarda, amb una trobada amb la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea. La reunió, que va ser un oferiment del Govern, ha servit perquè Meritxell Serret defensés que l’amnistia servirà per “avançar en la resolució del conflicte polític amb el màxim de respecte a totes les parts i encaixada en tots els marcs legals estatals, europeus i internacionals”. El Govern considera que la llei és “necessària” i té un redactat “sòlid” perquè és una eina “reconeguda en tots els conflictes polítics” i és fruit d'un “acord molt ampli, de molts partits plurals”. “És una llei singular, però respon a un interès general”, ha reblat Serret.
El fiscal general de l’Estat i el TC expliquen el seu paper constitucional a la Comissió de Venècia
Aquest divendres, en la segona jornada de la seva visita a Espanya, la Comissió de Venècia també ha acudit a la Fiscalia, al Tribunal Constitucional i al Centro d Estudios Políticos y Constitucionales. El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, els ha explicat “el paper del Ministeri Fiscal espanyol en la preservació de l’estat de dret”, segons s’ha limitat a exposar la institució a través de Twitter. Per la seva banda, el TC ha relatat en una nota de premsa que la reunió amb el president de l’Alt Tribunal ha sigut de “cortesia institucional” i ha servit perquè Cándido Conde-Pumpido expliqués quines són les competències del Constitucional i com funciona el control constitucional que exerceix a posteriori de les lleis aprovades. “No s’ha plantejat cap qüestió relativa al contingut o la tramitació” de la llei d’amnistia i Conde-Pumpido ha deixat clar que “no pot, en el moment actual, fer cap pronunciament sobre qüestions referides a aquest assumpte”, ja que la llei encara no s’ha aprovat i no s’ha presentat cap recurs. La delegació de la Comissió també s’ha entrevistat amb experts constitucionals.
La Comissió de Venècia mostra “especial interès” per la reforma del Reglament del Senat
El dijous a la tarda, la delegació de la Comissió de Venècia estava citada al Senat. Es va reunir primer amb el president de la Cambra Alta, Pedro Rollán, i posteriorment amb els grups parlamentaris, un a un i de major a menor. Per part d’Esquerra Republicana, Sara Bailach va explicar que la Comissió havia mostrat un “especial interès” sobre el procés de reforma del Reglament del Senat impulsada pel PP amb l’objectiu explícit d’allargar la tramitació de la llei d’amnistia, una modificació que Bailach al·lega que “no va seguir els tràmits habituals”. En sortir de la reunió, la republicana va expressar la “inquietud” pel fet que les preguntes que la Mesa del Senat va transmetre a la Comissió de Venècia eren “esbiaixades” i no van ser consultades amb la resta de grups parlamentaris. “Esperem que l’informe de la Comissió de Venècia corrobori que la llei d’amnistia compleix plenament amb els estàndards democràtics i europeus, perquè estem convençuts que és així, i amb els criteris que la Comissió de Venècia ha marcat per altres casos”, com el de Geòrgia.
Des de Junts per Catalunya, Teresa Pallarès va relatar en sortir de la reunió que havia exposat que l’independentisme ha estat sempre un “moviment pacífic, democràtic i emparat pel dret internacional” i que l’amnistia és ara una “oportunitat històrica per resoldre un conflicte polític dins de l’àmbit polític i no amb ingerències judicials”. “Els he començat dient que som el partit del president Carles Puigdemont i que Junts té un especial protagonisme en la llei d’amnistia”, va assenyalar la senadora juntaire.
Junts, ERC i el PSOE reivindiquen al Congrés la idoneïtat de l’amnistia
En la reunió que va mantenir la Comissió de Venècia amb la Comissió de Justícia del Congrés, els partits independentistes i el PSOE van defensar i argumentar jurídicament i políticament l’amnistia. Des d’ERC, Pilar Vallugera va exposar a la sortida de la reunió que la Comissió està “preocupada sobretot per temes de separació de poders” i sobre si “s’han complert els procediments”. Per la diputada republicana, “ha quedat clar que l’amnistia no ha afectat la separació de poders”. Josep Maria Cervera, diputat de Junts, va fer una “exposició molt política” per explicar “l’origen del conflicte polític” i defensar la necessitat de “sortir de la repressió i continuar negociant la resolució del conflicte sense cap amenaça”. Des del Grup Socialista, Francisco Aranda, va exposar que la llei d’amnistia no implica “cap minva de drets ni de garanties” i és “sòlida, impecable, convenient i totalment ajustada a dret”.
La visita havia començat amb una trobada amb Félix Bolaños. Des del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, van sostenir que havia sigut “una gran oportunitat” per explicar la importància de l’amnistia amb l’objectiu d’obrir “una nova etapa d’entesa” i la “plena conformitat” de la llei amb la Constitució, el Dret de la Unió Europea i els principis del dret internacional.
Tres de les quatre associacions de jutges expressen el seu rebuig a l’amnistia
La Comissió de Venècia també es va reunir amb el president interí del Consell General del Poder Judicial, Vicente Guilarte, i amb les quatre associacions judicials. L’Asociación Profesional de la Magistratura, l’Asociación Judicial Francisco de Vitoria i el Foro Judicial Independiente van expressar la seva oposició frontal a la llei d’amnistia argumentant que afecta la independència judicial i conculca el principi d’igualtat i la separació de poders. Per la seva banda, Juezas y Jueces para la Democracia no es van posicionar “ni a favor ni en contra” d’una proposició de llei que “ni tan sols ha sigut aprovada i que, ara com ara, no se sap si s’aprovarà o quin contingut acabarà tenint”.