El Govern ha exposat aquest dilluns a Madrid el seu model de finançament singular que proposa per a Catalunya. Ho ha fet a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera presidida pel Ministeri d’Hisenda en què acudeixen les comunitats autònomes. A la sortida de la trobada, la consellera Natàlia Mas ha assegurat que el govern espanyol ha avalat alguns dels punts del model presentat per l’executiu en funcions d’Esquerra Republicana. I, a banda, ha convidat altres territoris a exigir a l’executiu presidit per Pedro Sánchez tenir un model igual que el que reclama Esquerra Republicana: "Si hi ha algun altre territori que aixequi la mà i vulgui operar també sota aquest concepte de responsabilitat fiscal, d'autonomia fiscal, endavant", ha asseverat davant dels mitjans de comunicació. La reunió ha servit perquè la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, comuniqués a les autonomies que se’ls lliuraran 147.000 milions d’euros l’any 2025 i se’ls permetrà un dèficit del -0,1%. Posteriorment, preguntada en roda de premsa sobre les declaracions de la màxima responsable del departament català d’Economia, Montero ha assenyalat que el model català es pot millorar “incorporant-hi més elements singulars”, però ha reiterat que la Moncloa rebutja la proposta dels republicans i s’oposa completament a un concert econòmic com el basc.
Durant aquesta compareixença, María Jesús Montero ha insistit que en cap cas s'està produint una negociació bilateral entre Generalitat i Moncloa. De fet, ha reiterat en diverses ocasions que el Govern actual està en funcions, i que les converses es duen a terme entre Esquerra Republicana i el PSC. "Confiem en els socialistes catalans", ha asseverat la ministra. Dit això, ha assenyalat que és una "obligació complir l'Estatut" i, per tant, crear el consorci tributari Generalitat-Estat per recaptar el 100% dels impostos catalans, malgrat que això no implicaria tenir la 'clau de la caixa', com reclama ERC. Fonts del govern espanyol donen per fet que qualsevol acord ERC-PSC en matèria de finançament haurà de passar pel Congrés dels Diputats. I així ho ha avalat instants abans la consellera Mas, que ha dit que la petició catalana s'hauria de tramitar a través d'una modificació de llei orgànica a la cambra baixa. Sigui com sigui, Montero ha assegurat que el més viable a hores d'ara és un acord entre els dos grans partits espanyols —PSOE i PP— per reformar el model de finançament de forma multilateral, que no pas un acord entre autonomies; ara que totes dues formacions han arribat a un pacte per renovar i reformar el Consell General del Poder Judicial.
Finalment, Montero ha tornat a demostrar que, en als diccionaris de la Moncloa, la paraula 'singularitat' significa 'peculiaritats'. Així, ha recordat que les Illes Canàries tenen un fons de pobresa i d'ajuda a menors no acompanyats, perquè té la peculiaritat de ser un territori al qual arriben molts immigrants. Ha insistit, doncs, que la Generalitat té transferides les competències policials i penitenciàries, per la qual cosa ha obert la porta a transferir algunes partides extres per finançar els Mossos i les presons.
Front comú de Page i el PP a la proposta catalana
Abans de començar la reunió, la consellera Natàlia Mas ja havia apuntat a la premsa quins serien els grans trets de la seva intervenció en aquesta trobada. La màxima responsable del departament d’Economia ha assegurat a la resta de comunitats autònomes que el sistema de finançament singular que exigeix Esquerra Republicana “no va en contra de ningú ni tampoc genera cap perjudici” econòmic per cap dels diversos territoris de l’Estat. Ha recordat que en la darrera dècada l’Estat ha recaptat un 90% més. A parer seu, la proposta es podria materialitzar si l’Estat “aprima” la seva recaptació; cosa que faria augmentar la “sobirania” catalana.
Era el tema del dia: la proposta de finançament singular que faria el Govern en aquesta reunió —en plena negociació entre ERC i PSC per investir Salvador Illa president de la Generalitat—, i l’oposició de les autonomies a la proposta catalana. Abans de començar la trobada, consellers del PP ja havien avançat que articularien un front comú contra la proposta dels republicans, en tant que “no existeixen motius tècnics” per un tractament especial a Catalunya que, a parer seu, comportaria esgarrapar alguns recursos a altres comunitats autònomes. En la seva arribada a la reunió, han insistit que el finançament autonòmic s’ha de reformar de forma multilateral. S’han pronunciat així representants dels governs andalús, gallec, valencià i aragonès.
"No podem permetre’ns nous greuges”, ha arribat a dir la consellera andalusa Carolina España. Una estona abans havia protestat contra la proposta Emiliano García-Page. El president de Castella-la Manxa ha culpat Catalunya que en les darreres reunions d’aquest Consell de Política Fiscal i Financera no hagi hagut un quòrum territorial. “Hem estat deu anys esperant que la Generalitat torni a seure a la taula; esperem que, per tal de no esperar més, no s’elabori ara un sistema de finançament injust”, ha assenyalat en al·lusió a la proposta que ha fet el Govern.
Hisenda dona a les autonomies 147.000 milions i permet un dèficit del -0,1%
La trobada sí que ha servit perquè María Jesús Montero comuniqués a les comunitats autònomes que l’any 2025 rebran 147.412 milions d'euros en concepte de lliuraments a compte. Es tracta d’un 9,5% més de recursos provinents de l’Estat dels que van rebre el 2024. Per altra banda, s’ha comunicat una nova senda d’estabilitat per les comunitats autònomes amb un objectiu de dèficit del -0,1% durant els anys 2025, 2026 i 2027. Així, els territoris comptaran ara amb dues dècimes més de marge fiscal. Perquè la senda vigent fins ara contemplava que les comunitats autònomes haurien de registrar un superàvit del 0,1% el 2025 i 2026. És a dir, que fins ara els ajuntaments havien d’ingressar més del que gastaven, i ara podran gastar una mica més del que ingressen.
La consellera catalana Natàlia Mas ha explicat que el Govern ha votat en contra del nou repartiment. "Hem estat l'únic territori que ha votat en contra; no és un repartiment d'objectiu proporcional ni just", ha assenyalat en la seva atenció als periodistes que cobrien la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Ha argumentat que l'objectiu de la Generalitat no és demanar més dèficit, és a dir, poder-se endeutar més; sinó un repartiment de recursos proporcional a les necessitats i l'aportació de cada territori.
Montero inicia les reunions per condonar part del deute autonòmic
Per altra banda, Montero ha informat aquest dilluns que aquest mes de juliol i el pròxim mes de setembre celebrarà reunions amb cadascun dels governs autonòmics per abordar la condonació del deute d'aquests executius. "Ens reunirem durant el temps que faci falta per intentar arribar a un consens i arribar a un acord", ha assenyalat en aquesta roda de premsa.