L’acord sobre el traspàs de Rodalies tancat aquest dijous entre ERC i el PSOE per facilitar la investidura de Pedro Sánchez no serà un camí planer, sinó més aviat l’obertura d’un procés de negociació on pràcticament caldrà establir els termes del traspàs “via a via, estació a estació”, segons han detallat fonts del Govern poc després de tancar-se l’acord. En línies generals, l’acord té tres eixos principals: l’econòmic, la prestació de serveis i la titularitat de les infraestructures ferroviàries, però per arribar l’objectiu polític d’aconseguir que “Renfe deixi d’operar el servei de Rodalies” caldrà obrir una etapa, que es preveu llarga, de negociació amb l’Estat, per definir quin serà l’àmbit final d’un traspàs que es vol “íntegre i integral”, però que finalment inclourà molts detalls que encara s’han de definir.

Per això, tot i que la lletra de l’acord és molt específica en alguns aspectes, com la forma que tindrà aquest traspàs per mitjà d’una nova empresa, Rodalies de Catalunya, que substituirà Renfe, participada a parts iguals per la Generalitat i l’Estat, però amb la balança decantada a favor del Govern, que nomenarà el president, el qual tindrà vot de qualitat, també es preveu que els acords considerats estratègics requeriran una majoria qualificada. És a dir, malgrat que el Govern tingui capacitat decisòria, haurà de buscar el consens, almenys pel que fa als grans projectes, mentre que per a la lletra petita no hi haurà més remei que negociar al detall.

R1, R2 i R3, els “mínims”

A tall d’exemple, i pel que fa a la qüestió de les infraestructures, l’acord especifica que el Ministeri de Transports “traspassarà al Govern la titularitat de la infraestructura ferroviària en la qual els serveis prestats siguin de forma exclusiva titularitat de la Generalitat” i marca “com a mínim” les línies de Rodalies R1 al Maresme, l’R3 al tram Papiol - l’Hospitalet - Vic - Puigcerdà i la línia Sant Vicenç de Calders de l’R2. Fonts del Govern han insistit a definir com a “mínims” aquestes tres línies, però no han exclòs que es puguin transferir d’altres, reiterant que tot això haurà de ser objecte d’una detallada negociació.

Així mateix, tampoc hi ha un calendari clar més enllà d’una data d’inici que coincidiria amb la nova legislatura —un cop investit Sánchez com a president del govern espanyol— i l’esperança de poder desenvolupar l’acord en els propers quatre anys. I és que tan bon punt s’ha anunciat l’acord han sorgit les reticències i els dubtes sobre com se substanciarà tot plegat. No serà aliena a aquesta situació el posicionament dels sindicats, que ja han mostrat la seva preocupació pel futur dels actuals treballadors de Renfe i Adif, a més d’alertar del risc de privatització del servei, un extrem negat pel govern, que posa la gestió pública de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) com a exemple.

El que sí que sembla clar és que la gestió del servei per part de Renfe desapareixerà en mans de la nova empresa Rodalies de Catalunya, però perquè aquest traspàs sigui, com vol el Govern, “íntegre i integral” caldrà alguna cosa més que un canvi de nom. Per això és tan important el traspàs de les infraestructures, el veritable cavall de batalla de l’acord, ja que el servei, de fet, ja estava traspassat, tot i que amb Renfe com a operador i sense control d’incidències per part del Govern: “Fins ara no teníem capacitat de monitorar les incidències més enllà de la voluntat de l’operador de comunicar-nos-les”. 

“Sense infraestructura no hi ha traspàs”

“Sense infraestructura no hi ha traspàs”, han assegurat les mateixes fonts, que per això admeten que ara s’obre un període llarg de negociacions on, de moment, no es pot concretar gaire cosa més que l’explicitat sobre les línies R1, R2 i R3, tot i que l’acord, almenys formalment, garanteix la dotació econòmica necessària per poder gestionar la infraestructura i oferir un servei que des del Govern sempre s’ha considerat com a manifestament millorable. I com la infraestructura inclou les vies, els túnels, les catenàries, les estacions, les cotxeres, els tallers i tot allò que possibiliti el servei, aquí és on s’obre tot un ventall de possibilitats que encara està per decidir.

En aquest sentit, el Govern admet que les tres línies són “la referència” de sortida i que ara caldrà afinar el llapis per establir què es traspassa i què no, donada la complexitat de la xarxa ferroviària. A banda que les línies d’alta velocitat queden excloses, ara caldrà treballar sobre les d’ample ibèric que “tenen una compartició de rodalies i mercaderies”, tenint en compte que les línies exclusivament dedicades a mercaderies tampoc entren dins l’acord. Per tant, potser el pacte ha estat ràpid, o s’ha escenificat així, però la translació a la realitat demanarà el seu temps.