El govern de la Comunitat de Madrid presidit per Isabel Díaz Ayuso ha aprovat recórrer la llei d'amnistia íntegrament al Tribunal Constitucional (TC) "en defensa de la igualtat de tots els espanyols, la seguretat jurídica i la divisió de poders". El consell del govern madrileny ha acordat en una reunió celebrada amb caràcter extraordinari a Torrejón de Ardoz, la interposició del recurs davant el TC després de la seva entrada en vigor aquest dimarts amb la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). El recurs serà presentat un termini de 3 mesos, així ho ha anunciat la mateixa Ayuso en roda de premsa. La presidenta madrilenya ha defensat que es tracta de la "llei més corrupta de la democràcia". En aquest sentit, ha denunciat que és una "llei redactada al dictat dels qui van promoure una de les ruptures més greus de la convivència democràtica al nostre país, que per descomptat no finalitza res sinó que li obre la porta a tot el que ve a continuació". A més, ha advertit que el següent pas "serà el referèndum".
Ayuso contra l'amnistia
Isabel Díaz Ayuso ha afirmat que l'amnistia és una "vergonya per a qualsevol estat de Dret" i ha considerat que "fa difícilment reparable tant de mal primer al bon nom d'Espanya, dins i fora de les nostres fronteres, però també a la nostra democràcia, a la confiança dels nostres socis internacionals i dels mercats". Després de l'aprovació de l'amnistia al Congrés el passat 30 de maig, l'executiu madrileny va sol·licitar un informe a l'Advocacia General de la Comunitat de Madrid i els serveis jurídics han emès un dictamen que "avala la interposició del recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta norma". El mateix dia de l'aprovació de la norma, Ayuso ja va anunciar que el seu govern portaria l'amnistia al Constitucional avançant-se a l'anunci del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.
L'Advocacia del govern madrileny denuncia que la norma afecta "als pilars bàsics sobre els quals s'assenteixi la nostra Carta Magna" i afegeix que "l'estat de Dret no pot funcionar correctament si les Administracions regionals no operen sota les mateixes regles constitucionals". Així doncs, la Comunitat defensa que no es pot admetre una llei que crea "un estatut privilegiat per als dirigents d'una comunitat autònoma, emparant conductes contràries a Dret i trencant amb la igualtat de tots els espanyols davant la llei reflectit en l'article 14 de la Constitució". A més, assenyala que comporta una "ruptura amb la separació de poders perquè, a través d'ella, el Legislatiu envaeix les funcions del Judicial, únic dels tres de l'Estat que té constitucionalment atribuïda la potestat de jutjar i fer executar el jutjat". Per concloure, el govern d'Ayuso acusa el govern espanyol d'haver tirat endavant la norma "sense atendre els informes emesos pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), les principals associacions de jutges, l'associació majoritària de fiscals, els lletrats del Senat i els lletrats de la Comissió de Justícia del Congrés".