Ja han passat quatre anys de la pandèmia de la covid i dels coneguts com a 'protocols de la vergonya' a la Comunitat de Madrid. Va ser a partir dels 'protocols de la vergonya' d'aquesta comunitat que milers de persones grans van morir a les residències madrilenyes sense rebre assistència sanitària. 7.291 és la xifra concreta de les persones que van morir sense ser derivades a hospitals i que, segons asseguren els experts, moltes es podrien haver salvat. Doncs bé, després d'aquests anys i d'aquesta mala gestió a càrrec de la presidenta Isabel Díaz Ayuso, Madrid encara reclama a 187 persones els deutes pendents dels seus familiars morts.
El País s'ha posat en contacte amb el govern d'Ayuso per la via de la Llei de Transparència i ha preguntat sobre aquest tema després que el passat mes d'abril la Cadena Ser revelés que dues filles havien rebut cartes per aquests deutes. La Comunitat de Madrid s'ha negat a perdonar aquest deute, tal com demanen les associacions de familiars i l'oposició al complet. El citat diari ha preguntat pel total de persones que han rebut sol·licituds de pagament per mensualitats que van quedar a deure per persones que van morir entre l'1 de març del 2020 i el 30 d'abril del 2020, quan el govern madrileny va limitar les hospitalitzacions. El govern d'Ayuso ha respost a la pregunta dient que només hi ha dades dels pagaments que estan pendents, per tant, no hi ha informació sobre les persones que ja han pagat el deute; així doncs el nombre de reclamacions podria ser molt superior a 187.
Intercanvi de crítiques
Quan es van fer públiques les primeres cartes reclamant els diners de les residències, alguns membres del govern d'Ayuso van intentar traspassar la responsabilitat al govern espanyol. La portaveu de l'executiu, Pilar Alegría, va acusar el govern d'Ayuso de "manca d'humanitat". Per la seva banda, la consellera de Família, Joventut i Assumptes Socials, Ana Dávila va respondre que “és el govern de Pedro Sánchez, en tot cas, a qui correspondria modificar aquesta normativa i justificar-ne l'excepció”. En canvi, juristes consultats per El País desmenteixen l'excusa de Dávila i assenyalen que si Madrid té potestat per exigir un preu públic (la quota de les residències), també la té per condonar-lo. De fet, tal com recorda el diari, a Madrid es van perdonar altres pagaments pendents de la pandèmia, per exemple, als bars amb màquines escurabutxaques.
Per perdonar aquests deutes, només cal que ho decideixi el Consell de govern, presidit per Ayuso, però com que no s'ha aprovat aquesta mesura de gràcia, els funcionaris es veuen obligats a enviar les cartes reclamant els pagaments als hereus dels morts a les residències per la mala gestió de la pandèmia. Diversos familiars ja han anunciat que no pagaran aquests deutes.