El govern de la Comunitat de Madrid, presidit per Isabel Díaz Ayuso, dispara contra la llei d’amnistia a costa del conflicte a la Israel i Palestina. El conseller madrileny d’Educació, Ciència i Universitats, Emilio Viciana, ha enviat aquest divendres una carta a la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) després que aquesta organització, que agrupa 50 universitats públiques i 25 de privades de tot l’Estat, es mostrés disposada a suspendre la seva col·laboració amb Israel davant la situació a la Franja de Gaza. En la missiva, Viciana expressa la seva “sorpresa” per “l’interès selectiu” de la CRUE i verbalitza “l’estranyesa” pel fet que les universitats espanyoles “no es manifestessin recentment davant d’assumptes que els resulten molt més propers i que els poguessin resultar més compromesos”. I al·ludeix, directament, a les “amenaces a l’estat de dret i la separació de poders a Espanya arran de la llei d’amnistia”, quan “tantes institucions, associacions professionals i cossos de funcionaris” van emetre comunicats de “compromís amb la Constitució i la igualtat dels espanyols davant de la llei”.
Sobre el comunicat que va compartir ahir la CRUE, considera que “amenaçar” de “suspendre els acords de col·laboració amb universitats i centres d’investigació israelians que no hagin expressat el seu ferm compromís amb la pau”, com resa el posicionament dels rectors, és una “fallida de la seguretat jurídica”, un “acte de censura”, un “control ideològic”, una “falta d’humanitat” i “excedeix de molt les seves competències i el que la raó aconsella i el Dret permet”. A més, també esgrimeix que “atempta contra la llibertat d’expressió i consciència”, perquè “les idees polítiques dels científics i investigadors no haurien de ser part dels esmentats acords, ni se’ls pot obligar a pronunciar-se”, i afegeix que “aquest tipus de firmes forçades recorden massa règims dictatorials”. “No és just ni proporcional exigir a ningú que vagi contra el seu propi país quan està en guerra”, afegeix la carta. “Es va fer amb les institucions acadèmiques i investigadores palestines arran dels atemptats de Hamàs?”, es pregunta Viciana, i ell mateix replica que “no figurava tal cosa en els comunicats que va publicar la CRUE arran de tals atemptats”.
L’escrit continua. I considera que aquesta “amenaça” va “contra els drets laborals dels investigadors, docents i treballadors de les esmentades institucions”, ja que la seva feina i salari es veuen “amenaçats per raons ideològiques que, per a súmmum, no estan a la seva mà perquè van en bloc”. “És inconstitucional privar algú del seu salari, d’una subvenció o negar-li un conveni per raons ideològiques, i menys de forma sobrevinguda”, conclou.
La carta acaba amb el compromís de la Conselleria d’Educació, Ciència i Universitats de “respectar tots els acords firmats per la Comunitat de Madrid” i, alhora, “emparar els docents, investigadors i personal laboral d’institucions acadèmiques israelianes que es vegin afectats” per les mesures anunciades per la CRUE.
Els rectors reivindiquen les protestes als campus
En el seu comunicat, la CRUE també expressava el “pesar pels gravíssims esdeveniments que en aquests moments s’estan produint a la Franja de Gaza” i exigia el “cessament immediat i definitiu de les operacions militars de l’exèrcit israelià, així com qualsevol acció de caràcter terrorista, i l’alliberament de les persones segrestades per Hamàs”. “Fem nostre el sentir dels nostres campus i la reivindicació que s’està estenent des d’ells perquè, des de diferents instàncies, s’adoptin mesures que posin fre a l’escalada de violència que s’està produint”, afegia.
En l’escrit, que va arribar l’endemà que el claustre de la Universitat de Barcelona aprovés una moció on instava els òrgans de govern de la universitat a trencar relacions institucionals i acadèmiques amb Israel, la CRUE també subscrivia tres compromisos. En primer lloc, “intensificar” la cooperació amb “el sistema científic i d’educació superior palestí”. En segon lloc, ampliar els programes de cooperació, voluntariat i atenció a la població refugiada. I, en tercer lloc, vetllar perquè, “en l’exercici de la lliure expressió”, no es produeixin “conductes d’antisemitisme o islamofòbia, així com qualsevol altre comportament d’odi”.