El Govern Basc ha reconegut Mikel Zabalza com a víctima d'abusos policials en concloure que la seva mort el 1985 després de ser detingut per la Guàrdia Civil va tenir "naturalesa violenta" i va anar "resultat de pràctiques de tortura amb posterior desaparició", per la qual cosa indemnitzarà la seva família amb 135.000 euros. Així consta en el dictamen de la Comissió de Valoració de les sol·licituds de reconeixement presentades en virtut de la coneguda com a llei basca d'abusos policials entre 1978 i 1999, els membres de la qual han reconegut de manera unànime la seva condició de víctima. Al seu entendre es tracta d'una "mort il·lícita" precedida de "greus tortures, i tractes inhumans i degradants".
Aquest reconeixement a Zabalza com a víctima de vulneració de drets humans, a l'empara de la denominada Llei d'abusos policials, té lloc 36 anys després de la mort del jove conductor d'autobusos de 32 anys i veí d'Orbaizeta (Navarra), que va ser detingut per la Guàrdia Civil en un operatiu antiterrorista. Zabalza, emmanillat, va aparèixer 19 dies després de la detenció al riu Bidasoa. Posteriorment, es va demostrar, segons l'informe dels experts de la comissió, que ni Zabalza ni la resta de detinguts no pertanyien o col·laboraven amb ETA. De fet, tots ells, excepte el, van ser posats en llibertat sense càrrecs. La Comissió de Valoració considera, en el seu dictamen, "molt improbable, per no dir simplement increïble", amb les dades disponibles, la versió oficial que apuntava que va fugir quan guàrdies civils el van portar a localitzar un zulo a Endarlatza, al costat del riu Bidasoa, punt al qual el mateix grup d'experts es va traslladar per analitzar aquesta hipòtesi.
Descarta la mort accidental
La versió que va fugir i va saltar al riu quan anava a mostrar als agents un zulo és "molt improbable per no dir simplement increïble en vista de les dades disponibles", afirma la Comissió, que lamenta que aquestes incongruències no van ser degudament considerades en les diferents investigacions judicials. Al terreny judicial el cas va ser sobresegut provisionalment el 2010 per l'Audiència de Gipuzkoa en entendre que no havia "quedat degudament justificada" que la tortura fos la causa de la mort. El tribunal va considerar que hi havia tres hipòtesis sobre això: ofegament en el Bidasoa, submersió en un mig líquid diferent -com una banyera- i asfíxia violenta.
L'informe destaca que "es tractaria d'un supòsit compatible, segons un estàndard suficient de probabilitats, amb fets de naturalesa violenta, d'etiologia medicolegal homicida", com apunta l'equip pericial de la comissió, que considera "altament improbable" i fins i tot "pràcticament descartable" que la mort es produís per "submersió vital al riu Bidasoa", de forma accidental. Segons el seu parer, són més versemblants unes altres dues hipòtesis apuntades pels mateixos tribunals, que van arvivar la causa, de "submersió en un mig líquid diferent" (que podria ser en practicar-se-li 'la banyera') o per "un altre mètode d'asfíxia violenta que no deixi alteracions macroscòpiques".
El dictamen considera que es van violar els drets humans, "amb manifesta indefensió, del dret a la vida precedida de greus violacions a la seva integritat física, psíquica i moral, en forma de greus tortures i tractes inhumans i degradants" quan estava detingut. Entre la nombrosa documentació analitzada es troba la presumpta conversa, de la qual existeix enregistrament, en la qual el capità de la Guàrdia Civil Pedro Gómez Nieto confessava al coronel Juan Alberto Perote, del Cesid, que Mikel Zabalza va morir com a conseqüència de la tortura a la caserna d'Intxaurrondo.
Vulneració drets humans
En aquest sentit, apunta que, tant per a la família com per a les persones més pròximes a Mikel Zabalza Garate, resulta "un imperatiu de justícia que les institucions públiques adoptin les mesures oportunes perquè es produeixi un reconeixement oficial de la violació dels drets humans". "Encara que arribi tard per a Mikel Zabalza, ha de produir-se com a exercici legítim del dret a la veritat i a la reparació que assisteix tant a les víctimes com a la societat en el seu conjunt, perquè es conegui i quedi constància del que va passar en aquells dies de 1985," ha afegit. La Comissió, que recorda que el reconeixement de Zabalza com a víctima no implica l'atribució individualitzada de responsabilitats i només té efectes de "reparació i indemnització", censura també a més el "tracte inhumà i degradant" a la família quan va preguntar a les autoritats per Zabalza després de la seva desaparició, així com "l'absència palmària de col·laboració policial, quan no obstrucció manifesta" a la instrucció judicial.
Després d'aquest reconeixement aquest diumenge 27 de febrer se celebrarà una ofrena floral al caserío dels Zabalza a Orbaizeta (Navarra) al qual assistiran la consellera basca de Justícia, Beatriz Artolazabal, la consellera navarresa de Relacions Ciutadanes, Ana Ollo, i la presidenta de la Comissió de Valoració, Juana Balmaseda, a més d'amics i companys a Zabalza.