Amb el Govern de Pere Aragonès disposat a acabar la legislatura tot i la seva minoria parlamentaria, els pressupostos per al 2024 s’han convertit en un element clau. Si l’Executiu aconsegueix aprovar els comptes per a l’any vinent, arribarà fins al 2025, quan, si no hi ha cap avançament electoral, s’han de celebrar els nous comicis. Amb 33 diputats, però, Aragonès està obligat a cercar nous socis, una tasca que no sembla fàcil: en el seu primer any com a president i amb Junts encara dins del Govern, la coalició va pactar els comptes elaborats per l’encara conseller Jaume Giró amb els comuns, a canvi, al seu torn, que els republicans votessin a favor dels pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona amb Ada Colau al capdavant i després que Ernest Margall s’hi hagués negat. Amb la sortida de Junts del Govern d’Aragonès l’octubre del 2022 i amb el canvi a la conselleria, de Giró a Natàlia Mas Guix, Esquerra va haver de buscar una alternativa. Tot i que també es va negociar amb els juntaires, aquestes converses no van arribar a bon port i el Parlament va acabar aprovant els comptes el mes de març amb el suport del PSC i els comuns i entre retrets de Junts i la CUP, que ni tan sols va acceptar una primera ronda de contactes amb el departament.

El Hard Rock tensa les negociacions: imprescindible per a uns, línia vermella per als altres 

Enguany, el Govern haurà de tornar a cercar socis i trobar equilibris, ja que aquesta última entesa entre els partits d’esquerres sembla complicada de repetir, ja que el que és una línia vermella per als comuns és una exigència per al PSC: el Hard Rock. La CUP, que enguany sí que s’ha obert a negociar amb Economia per donar una “darrera oportunitat” a Aragonès a partir d’un marc de mínims, es col·loca, en aquest sentit, en la mateixa òrbita que els de Jéssica Albiach, reclamant enterrar aquest projecte, que s'ubicaria a terrenys de Vila-seca i Salou i que consideren incompatible amb un govern d’esquerres. L’any passat, el PSC el va incloure, juntament amb altres infrastructures com la construcció de la B-40, en el seu acord amb el Govern, que va trigar mesos a arribar, i ara reclamen als d’Aragonès que si volen comptar de nou amb el suport dels seus 33 diputats han de complir la seva paraula: sense Hard Rock no hi haurà pressupostos, han dit els socialistes en reiterades ocasions.

L'1 de febrer d'aquest 2023, es va certificar l'acord pels pressupostos entre el Govern i el PSC, que incloïa aquests i d'altres grans projectes que els republicans i el mateix Pere Aragonès havien rebutjat anteriorment. Aquell pacte comptava amb dos documents: un on hi figuraven compromisos en diferents matèries i un altre on s'hi establia també un compromís per aprovar el Hard Rock, el tram de la B-40 entre Sabadell i Terrassa i també, tot i que no explícitament, l’ampliació de l’aeroport del Prat. Salvador Illa i altres veus del PSC s’han queixat sovint de la manca de compliment d'alguns d’aquests projectes i han anat advertint des de fa setmanes que no negociaran els pressupostos del 2024 si no es compleix l’acord del 2023. 

Malgrat aquest acord entre el PSC i el Govern, els comuns no es van desdir a principis del 2023 del seu pacte pels pressupostos. Ara, però, han manifestat que el Hard Rock és una línia vermella per als seus nou diputats. Des d’ERC han ironitzat sobre aquest canvi d’opinió dels de Jéssica Albiach, amb la portaveu del partit, Raquel Sans, assegurant que als republicans els “costa d’entendre” aquest canvi de parer. Des d’Esquerra sempre han assegurat que aquest és un projecte del PSC i no pas seu, i que, a més a més, té el suport de la majoria del Parlament.

El Govern promet complir els acords

Amb tot, la consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, ha assegurat, davant les pressions de la CUP i els comuns perquè l’Executiu enterri el projecte de la discòrdia, que els pressupostos no “incorporen cap partida vinculada” al Hard Rock, com en el cas del 2023. Des de la Generalitat defensen que la seva voluntat és complir els acords, però sempre subratllant que no es destinarà diners públics a aquestes obres. Així, mentre el PSC reclama que s’aprovi la modificació del pla director urbanístic que permeti començar la construcció del Hard Rock, des de Govern mantenen que s’han d’esperar als informes mediambientals per donar-li llum verda. L’octubre del 2022, Acció Climàtica va emetre un informe desfavorable que va impedir que s’aprovés el projecte i des de llavors, no hi ha hagut canvis.

Junts també torna a escena  

El Hard Rock, però, no només és una proposta del PSC. Junts també incloïa aquest projecte dins de les seves exigències per als pressupostos del 2023, tot i que finalment es va desmarcar del Govern, criticant que aquests eren “insuficients” i que no acostaven en cap sentit el país a la independència. Alhora, els de Turull reclamaven a finals de desembre del 2022 que els comptes també incorporessin una revisió de l’impost de successions, que ERC sempre ha rebutjat, i abaixar el tram autonòmic de l’IRPF a les rendes més baixes. Tot i que el Departament encara no ha fet pública la seva proposta de pressupostos, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va avançar que aquesta inclou una rebaixa del primer tram de l’IRPF en els contribuents amb rendes anuals de fins a 33.000 euros, que coincideix amb el que l’any passat Junts reclamava a l’Executiu. Abans de la reunió que van mantenir el dijous passat al Parlament, que va servir com a presa de contacte, els juntaires ja celebraven el “gir” del Govern respecte d’una possible rebaixa d’impostos a les rendes baixes: “Ho vam proposar fa un any i ens van dir que no”, assenyalava el portaveu de Junts, Josep Rius. Els comuns i el PSC, també candidats a pactar amb el Govern, també veuen amb bons ulls la proposta.

Les últimes setmanes s’han començat a produir les reunions entre representants dels grups parlamentaris i del Govern per la negociació dels comptes, sense conèixer la proposta d’Economia. Aquestes van començar amb una primera trobada amb el PSC, que ja ha fixat molt clarament la seva posició, i van continuar amb els comuns i la CUP. Els dos partits d’esquerres també van ser clars en les seves exigències i els cupaires han criticat la poca concreció del Govern en les primeres converses. Divendres passat, de fet, es va produir la segona reunió entre l’Executiu i En Comú Podem, però encara sense cap mena d’avenç, especialment per l’escull del Hard Rock, que, amb els plantejaments actuals, sembla difícil de resoldre. A més, també s’han queixat —igual que els socialistes— de la seva manca de compliment dels pactes, tot i que, en el seu cas, en matèria d’inversions en salut, habitatge i planificació ecològica. 

Amb Junts, dijous va tenir lloc la primera reunió, on van participar, entre d’altres, les conselleres Laura Vilagrà i Mas Guix, per part del Govern, i la portaveu del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, acompanyada dels diputats Joan Canadell i Jordi Munell ,com a representants dels de Jordi Turull. Són ells qui, després de conèixer les línies generals dels pressupostos que els va dibuixar l’equip del Govern, ara s’encarregaran d’analitzar la informació i els faran arribar una proposta, probablement durant aquesta mateixa setmana. En el seu cas, no poden passar comptes respecte de l’any passat, ja que es van desmarcar del que van titllar d'acord “autonomista” i que enterrava la majoria del 52% independentista. En tot cas, aquesta sembla, també, mala de recuperar per aprovar els comptes, ja que Junts sempre s’ha situat a la majoria parlamentaria que defensa el Hard Rock, mentre que la CUP reclama a Aragonès que l'enterri i faci un gir cap a l’esquerra. L'objectiu del Govern és que, un cop tinguin l'informe tècnic dels pressupostos, la negociació sigui ràpida i àgil, tot i que amb aquests plantejaments sembla complicat. Sigui com sigui, l'única certesa és que el 2024 començarà amb els pressupostos prorrogats.