Aquest cop sí. Després de tres anys de pròrrogues, el Govern ha aconseguit teixir amb els comuns un acord per aprovar els pressupostos del 2020. Ho han formalitzat aquest mateix dilluns al matí quan el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès; la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i una delegació dels comuns liderada per Jéssica Albiach s'han reunit a la seu del departament d'Economia i han rubricat l'entesa.
Els nous comptes, que seran aprovats aquest dimarts pel Consell Executiu i arribaran aquest mateix gener al Parlament, preveuen una despesa no financera superior en uns 3.070 milions d'euros als anteriors pressupostos de l'any 2017. A més, una part destacable dels pressupostos és l’augment de 405 milions d’euros en inversió pública, que des del 2017 estava pràcticament estancada. Es tracta d’un augment del 25% i situa la partida en uns 2.000 milions d’euros.
D’aquesta manera, la Generalitat “recupera el pols inversor”, que va caure notablement durant els anys de la crisi. La inversió del sector públic en prop de 2.000 milions d’euros anirà dirigida a diverses actuacions socials. En destaquen principalment les actuacions destinades al cicle de l’aigua, amb 83,7 milions d’euros addicionals, o a la dotació de 65,5 milions per millorar els equipaments escolars i retirar progressivament els mòduls dels centres.
Durant la presentació el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha recordat que aquest maig farà deu anys del primer anunci de les polítiques d’austeritat per part del govern central i, en aquest sentit, ha criticat que "la gestió de la crisi econòmica a nivell estatal i europeu no va ser innòcua i va comportar una precarització de la societat". "En els darrers anys l’esforç del govern de Catalunya s’ha centrat a posar fi a aquesta austeritat; no ha estat fàcil i massa sovint l’esforç de la Generalitat no ha anat acompanyat de l’Estat, que amb la manca d’inversions a Catalunya i el dèficit fiscal ens ho ha posat difícil", ha afegit.
Amb tot, ha assegurat que "gràcies a la conjuntura econòmica més favorable i la bona gestió de les finances públiques, avui la Generalitat està en disposició d’abandonar l’escenari d’austeritat" i que "després de 6 anys consecutius de creixement econòmic som més resilients, però encara hi ha massa gent que no ha vist arribar aquesta recuperació econòmica i és l’hora de fer-ho notori". "Fem un pressupost diferent; un pressupost compromès amb el bé comú", ha explicat Aragonès.
Salut i educació com a prioritats
Les polítiques educatives es reforcen amb més finançament per a escoles bressol, beques menjador, escola inclusiva i universitats. Concretament, es recupera el finançament de les escoles bressol, que augmenta en més de 70 milions; augmenta en 15 milions la dotació per a beques menjador a la primària i es destinen 54 milions d’euros més al desplegament de l’escola inclusiva.
Alhora, creix el finançament corrent a les universitats, que augmenta en 129,5 milions d’euros més i es redueixen les taxes universitàries en tots els trams. Així, el finançament total a les universitats arribarà als 911,7 milions d’euros.
Una altra de les prioritats ja anunciades per Govern i comuns és el finançament del sistema públic de salut, que s’eleva en 908,5 milions d’euros. Aquest increment permetrà augmentar la plantilla en 8.000 professionals, un 11% més que el 2017. Alhora també s’aposta per reduir les llistes d’espera al sistema sanitari a través d’un decret d’accessibilitat dotat amb 20 milions d’euros.
Mercat laboral i inclusió
L’acord destaca també la Renda Garantida de Ciutadania, que eleva la seva dotació en 125 milions d’euros des del 2017, i assoleix un pressupost global de 388 milions. A més, la Generalitat es compromet a "avançar" en el Salari Mínim de Referència català (SMR) que ja va anunciar abans de Nadal que situava en uns 1.200 euros.
Tot i que la Generalitat no té competències per aplicar aquesta xifra com a salari mínim català, es compromet a "analitzar l’impacte de la introducció de l’SMR a la Generalitat i a les administracions locals"; com introduir l’SMR en la política retributiva, de contractació i concertació pública de la Generalitat i el seu possible impacte en l’economia.
Acord també a l'Ajuntament per "una nova etapa"
En paral·lel, aquest dilluns l'alcaldessa Ada Colau també ha presentat els seus comptes per al 2020, després que hagi aconseguit arribar a un acord amb ERC i també amb JxCat per aprovar-los per la via ordinària. Aquesta serà la primera vegada que Colau aconsegueix aprovar uns pressupostos pel seu compte, després que en l'anterior mandat tots s'aprovessin via moció de confiança i davant la incapacitat de l'oposició per formar un govern alternatiu.
Justament durant la roda de premsa de presentació dels nous comptes, Aragonès ha qualificat l'acord d'"obertura d'una nova etapa", no només pel que fa a l'augment d'inversió pública i la fi de les polítiques d'austeritat, sinó també a nivell polític per l'entesa amb els comuns. En aquest sentit, ha defensat que la "gran virtut" d'aquests comptes és "haver posat d'acord forces polítiques que pensen diferent" i poder arribar a "consensos al servei de la ciutadania".
Per altra banda, la consellera de la Presidència i portaveu, Meritxell Budó, que també ha participat a la roda de premsa, ha qualificat l'acord de "garantia d'estabilitat" del Govern i, malgrat l'ofensiva judicial contra el president de la Generalitat, ha assegurat que seguiran defensant-lo. Unes paraules que també ha utilitzat el vicepresident Aragonès, que ha defensat que el seu objectiu és aprovar i desplegar els pressupostos i ha allunyat la possibilitat d'eleccions.
El comuns, per contra, avisen que de moment només estan parlant de "deixar tramitar" els comptes al Parlament i han assegurat que el projecte de JxCat i ERC està "esgotat". Així ho ha defensat la líder dels comuns a la cambra catalana, Jéssica Albiach, que ha demanat aprovar els pressupostos i després anar a unes eleccions catalanes que aportin noves "majories" i "aliances progressistes". De fet, ha assegurat que, malgrat que aquests no són els pressupostos que haguessin fet si governessin, és la "primera pedra d'un govern progressista".
Malgrat aquesta entesa a banda i banda de la plaça Sant Jaume, Aragonès ha avisat que no es pot traslladar als comptes de l'Estat, que encara s'han de negociar i que els republicans vinculen la seva abstenció amb els avenços en la taula de negociació sobre la situació política. A més, ha aprofitat la roda de premsa per criticar els incompliments de l'Estat.
"El camí d’ara endavant no és que el sector públic es retiri de l’economia, sinó que segueixi en la línia dels pressupostos expansius", ha explicat el vicepresident. I ha afegit: "hem d’entendre que les finances públiques no són independents de la situació política, i les bones xifres d’aquest pressupost no ens han de fer oblidar que patim un dèficit fiscal que ens impedeix fer moltes coses".
En aquest sentit, Aragonès ha assegurat que, com a independentista, "l’únic pressupost que a mi em satisfaria és el d’una Catalunya independent amb els ulls posats a Europa". "El camí dels propers anys és uns pressupostos expansius i trobar una solució a la situació política, perquè amb una Catalunya independent els recursos estarien molt més enfocats a les necessitats del país que no pas els pressupostos dins d’Espanya", ha afegit.
L'acord arriba després que el passat mes de desembre l'executiu ja pactés amb els comuns una pujada de l'IRPF a les rendes més altes i una modificació també a l'alça de l'impost de successions, així com també noves mesures impositives verdes i un augment en alguns impostos ja existents com la taxa turística, el dels pisos buits i el de les begudes ensucrades. Un acord que, amb tot, aconseguia augmentar la recaptació de la Generalitat en 550 milions d’euros anuals.