El decret de convocatòria de les eleccions del 14-F que va signar el passat 22 de desembre el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ja contempla la possibilitat que arran de la situació epidemiològica provocada pel coronavirus fos necessari ajornar els comicis.

Aquest decret no va rebre cap mena d'impugnació, per la qual cosa es converteix en un dels punts en què es fonamenta jurídicament la capacitat del Govern per ajornar els comicis.

El text establia que "si per raons derivades de la protecció del dret a la salut enfront de la situació d'emergència sanitària provocada per la pandèmia generada per la Covid-19, el desenvolupament del procés electoral no es pogués dur a terme amb les garanties de salut pública necessàries, es podrà deixar sense efectes aquesta convocatòria i postposant-se la votació per a una data posterior que sí les ofereixi".

 

Junt amb aquest blindatge que ofereix el decret, el Govern s'empara en els precedents establerts per Euskadi i Galícia que el passat mes d'abril van ajornar les seves eleccions arran de la situació de la Covid. En els dos casos va ser el president del govern els que, després d'acordar la decisió amb els grups dels respectius parlaments, van acordar l'ajornament. Setmanes més tard es va fixar la nova data amb el termini de 54 dies que imposar la llei.

D'altra banda, el passat 17 de setembre la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat ja va emetre un informe en què assenyalava que el vot és un dret fonamental que no es pot prohibir ni limitar, tampoc en situacions excepcionals com és una crisi sanitària o pandèmia.

Això no obstant, afegia que "en cas d'insuficiència de les mesures adoptades per tal de garantir el ple exercici del dret de vot a l'electorat en condicions de llibertat i igualtat i pròpiament en garantia d'aquest, amb l'adequada motivació i amb l'afectació mínima imprescindible de la periodicitat de les eleccions o del deure de celebrar-les, la Generalitat de Catalunya pot procedir a l'ajornament o, si escau, a la suspensió de les eleccions en els termes indicats al Dictamen".

 

Tot plegat ha de servir d'argumentari als serveis jurídics del Govern per argumentar i defensar la decisió d'ajornar els comicis si és que així s'acaba acordant a la vista de les dades de la Covid. 

El Govern és conscient de la possibilitat que un ajornament no acordat amb tots els partits pugui provocar un recurs, tal i com va apuntar el PSC durant la reunió de partits de dilluns passat. Precisament, aquest matí ha estat el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, el qui s'ha posicionat en contra de l'ajornament i ha advertit que seria una decisió "greu" per a la democràcia.

Aquest migdia el Govern ha aportat a la mesa de partits el nou informe sobre la situació epidemiològica en què s'hauria de basar un canvi de data. Demà al migdia es tornarà a reunir aquesta mesa per intentar tancar un acord. En cas que el Govern decideixi canviar el calendari electoral, amb o sense acord dels partits, celebrarà una reunió extraordinària el mateix divendres i el vicepresident signarà un nou decret per a l'ajornament dels comicis.