El Govern de la Generalitat defensa davant del Tribunal de Comptes que negar a Catalunya el dret a organitzar o participar en debats internacionals sobre el procés polític equival a "vulnerar els drets fonamentals" i que viatjar per explicar Catalunya al món no es pot considerar com un mal ús dels diners públics.

En les seves al·legacions a l'informe preliminar de la fiscalia de l'òrgan fiscalitzador, a les quals ha tingut accés l'ACN, el Departament d'Acció Exterior assegura que no hi ha "ni una tatxa d'irregularitat o il·legalitat susceptible de ser controlada pel Tribunal de Comptes en les activitats que inclouen actes de debat sobre el procés sobiranista".

A les al·legacions, que fonts d'Exteriors consideren que difícilment es contemplaran en l'informe que el ple del Tribunal de Comptes té previst aprovar dijous, el Govern defensa que "debatre no és un interès privat". "No s'entén que el Tribunal de Comptes oblidi la doctrina del Tribunal Constitucional sobre l'abast dels drets fonamentals per considerar, sense més argumentació, que el fet de participar en debats públics sobre temes controvertits implica, automàticament, derivar fons públics a finalitats privades", insisteix el Govern. 

En aquest sentit, l'argumentari d'Exteriors insisteix que la participació en debats o l'encàrrec d'estudis són activitats amb què qualsevol administració pot exercir les seves competències. "Impedir que les administracions debatin o encarreguin estudis és tant com liquidar la seva pròpia essència", afirma. 

L'Estat també ha participat en els debats del procés

A més, lamenta que la fiscalia "doni a entendre que només es pot participar en debats públics en cas de defensar una postura que considera adequada". "És necessari recordar que també ministres del govern espanyol han participat en fòrums internacionals defensant el posicionament de l'Estat espanyol, fòrums en què els temes de debat també han sigut, precisament, el procés sobiranista", defensa Exteriors en les seves al·legacions. 

"No s'entendria perquè en uns casos aquests debats no es poden realitzar i, en altres casos, sí. Amb això, es dona a entendre que únicament es pot participar en debats públics en cas de defensar una postura que el Tribunal de Comptes considera adequada", afegeix el Govern. 

Exteriors nega manca de lleialtat

Les al·legacions d'Exteriors també neguen que l'activitat de les delegacions o la participació del Govern en debats sobre el procés a l'estranger pugui considerar-se com una manca de "lleialtat institucional". 

"La divergència d'opinions no significa vulnerar cap norma", assegura el document, afirmant que "la lleialtat institucional no pot ser sinònim de submissió ideològica o uniformitat de pensament". Així, afirma que segons la jurisprudència del TC, la lleialtat implica que les comunitats no bloquegin les competències estatals. "En el cas de l'acció exterior de la Generalitat, en cap moment s'ha bloquejat o impedit l'exercici de competències per part de l'Estat", diu el text, que remarca que el Tribunal de Comptes "no ha trobat ni un sol exemple o supòsit" en aquesta línia. 

El Govern també assegura en les seves al·legacions que sent "indefensió absoluta" davant de les afirmacions del Tribunal de Comptes, que en l'informe preliminar assegurava que les delegacions "han realitzat i finançat tot tipus d'activitats o despeses sense limitacions". "No es detallen ni quines activitats ni quines despeses, ni quines limitacions han faltat", lamenta Exteriors. 

La conselleria també expressa "perplexitat" perquè el Tribunal de Comptes "per una banda afirma que s'han fet i finançat tot tipus d'activitats i despeses mentre que, en altres conclusions, exposa afirmacions en el sentit contrari", assegurant que s'han fet un nombre "limitat" d'activitats i que la despesa en esdeveniments és "la part quantitativament menys important". 

A les al·legacions, el Govern critica que el Tribunal de Comptes xifri en 275.925 euros les activitats per la "promoció o desenvolupament del procés secessionista", i inclogui debats amb "títols tan poc sospitosos com 'Quin és el futur de Catalunya', o la creació d'un grup d'amistat Suïssa-Catalunya, la projecció de pel·lícules, entrevistes amb periodistes o la participació en debats públics i conferències". "En molts casos, la presència de l'administració és la resposta a invitacions o iniciatives d'altres instàncies", indica Exteriors, citant per exemple un debat a la facultat de Dret i Ciències Polítiques de la Sorbonne de París on va anar el conseller d'Exteriors, Raül Romeva. 

"És més que evident que la verdadera finalitat de la tasca fiscalitzadora del Tribunal ha estat qüestionar que es pugui debatre o facilitar informació sobre l'anomenat procés sobiranista", conclou el Govern. El pròxim dijous 28 de setembre, el Tribunal de Comptes votarà l'informe de la fiscalia d'aquest òrgan sobre la despesa del Departament d'Acció Exterior entre el 2011 i el 2017. Segons El País, els diners sota sospita superen els 7,3 milions d'euros.