El Govern ha demanat a l'executiu espanyol mesures per afrontar les conseqüències de la crisi humanitària, econòmica i energètica generada per la guerra d'Ucraïna. El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, i la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, han assistit a la Conferència Sectorial per al Pla de Resposta a la invasió de Rússia, on han reclamat que s'incrementi el marge de dèficit de les autonomies del 0,6% a l'1%, i a més, que es garanteixi amb l'augment addicional amb recursos de finançament del Fons de Liquiditat Autonòmica.

El govern de Pedro Sánchez ha traslladat que està treballant per articular un paquet de mesures amb vuit objectius generals, però sense massa concrecions, que es divideix en els següents punts: rebaixar el preu de l'energia, donar suport als sectors més afectats, repartiment just dels costos i estabilitat de preus, garantir el subministrament d'energia, protegir l'estabilitat financera, accelerar el Pla de Recuperació, impulsar l'eficiència energètica i reforçar la ciberseguretat.

La vicepresidenta primera, Nadia Calviño, no ha desenvolupat els punts d'aquest paquet, que vol aprovar en el Consell de Ministres del 29 de març. Els consellers, Giró i Jordà, han traslladat que comparteixen aquests objectius, però han demanat més concreció. És per això que han proposat mesures, que van en la línia de les plantejades pel president, Pere Aragonès, a la conferència de La Palma. La Generalitat ha demanat, a més de l'increment del marge de dèficit, un fons extraordinari per afrontar la crisi resultada de la guerra a Ucraïna. També mesures "urgents" de suport al sector agroalimentari, que ahir es va manifestar a Madrid, per frenar l'escalada del preu dels combustibles, del cost de l'energia, els fertilitzants i les matèries primeres. I finalment, usar una part dels fons Next Generation, que són 70.000 milions d'euros, per atendre "l'urgent ajuda" a la transició energètica.

A més, el Govern ha demanat que confirmi si es manté la seguretat i la garantia de subministrament de gas des del Magrib, després de la crisi oberta amb Algèria pel reconeixement del Sàhara com autonomia del Marroc. El suport de Pedro Sánchez a la sobirania del Marroc al Sàhara Occidental no ha agradat a Algèria. El país, que és el principal proveïdor de gas d'Espanya, no ha trigat a reaccionar i aquest dissabte ha cridat a consultes el seu ambaixador a Madrid.  Fonts diplomàtiques d'Algèria han criticat la decisió del govern espanyol de donar suport al pla d'autonomia marroquina com a solució per al conflicte del Sàhara Occidental. Per les autoritats algerines, es tracta d'un canvi de postura que consideren la "segona traïció històrica" ​​de Madrid el poble sahrauí. "És la segona traïció històrica al poble sahrauí per part de Madrid després del funest acord del 1975", ha apuntat la font, citada pel portal de notícies algerià TSA, fent referència a l'acord signat el 14 de novembre de 1975 pel qual cedia l'antiga colònia del Sàhara Espanyol al Marroc i Mauritània, sense tenir en compte la voluntat de la població sahrauí. "Finalment, el Marroc ha obtingut el que volia d'Espanya", ha apuntat el diplomàtic algerià.

L'economia s'estanca

Els pronòstics no són bons. La Comissió Europea assumeix que les seves previsions econòmiques d'hivern han caducat pels efectes econòmics de la invasió russa d'Ucraïna. "És massa aviat per mesurar clarament l'impacte, però està clar que la nostra previsió d'hivern en la qual calculàvem un creixement del 4% per a aquest any ara sembla massa optimista", ha dit l'eurocomissari d'Economia, Paolo Gentiloni. Malgrat admetre els efectes del conflicte en el creixement del PIB de l'eurozona, l'eurocomissari ha instat la Unió Europea a "actuar junts" per evitar que la recuperació "descarrili".