El Govern no presentarà cap recurs a la sentència del TSJC en la qual determina que les eleccions s'han de mantenir el 14-F, segons han avançat a ElNacional.cat fonts del Govern. En plena campanya electoral, la situació d'incertesa que ha generat l'intent d'ajornament de les eleccions i les resolucions judicials continua latent. I justament per acabar amb la incertesa, el Govern dona un cop de carpeta a l'assumpte. El consell executiu, reunit avui, valora ara si es fa una declaració o posicionament de rebuig a la resolució judicial.
La secció 5ª de la sala contenciosa administrativa va avançar divendres passat la resolució de mantenir el dia de la votació en la data prevista. Ahir es va fer pública la sentència i es va notificar a les parts. El mateix divendres el Conseller d'Exteriors, Bernat Solé, va advertir que fins que no tinguessin la resolució no podrien entrar a valorar si presentaven un recurs.
Avui, amb el text ja a les mans, l'executiu ha fet l'anàlisi jurídica i ha valorat no presentar recurs, tenint en compte que, davant de la proximitat de la data, potser la resolució no arribaria a temps. No serviria, per tant, per aturar les eleccions, però en el cas d'una resolució favorable donaria la raó als arguments de suspensió que van esgrimir tant el Govern com la resta de forces polítiques que van formar la taula de partits i que van estar d'acord a ajornar els comicis. Un fet altament improbable veient els precedents judicials que han marcat els desenllaços dels darrers anys en el terreny dels tribunals.
"Des del Govern no afegirem incertesa a la pròpia incertesa generada pel TSJC", va dir Bernat Solé repetides vegades durant la compareixença de divendres passat responent a la pregunta de diversos periodistes sobre la possibilitat de recórrer la resolució. "Analitzarem el fons de la resolució i prendrem decisions", va concloure Solé, que no va voler ni descartar ni assegurar el recurs de la Generalitat davant la data del 14-F.
La sentència
A grans trets, la sentència valora que per damunt de tot es va vulnerar el dret a vot i que Pere Aragonès no tenia les funcions per signar el decret per ajornar els comicis.
Els magistrats posen per davant de tot el dret a vot i remarquen que només era possible un ajornament davant una situació "imprevisible". Un fet que no s'ha donat, perquè quan es convoquen les eleccions el 21 de desembre ja s'està en l'actual situació d'alarma amb restriccions de mobilitat i perquè el Govern va preveure una taula de partits, justament, per debatre sobre l'ajornament dels comicis.
"La decisió d'ajornar les eleccions convocades infringeix el dret fonamental de vot. Per arribar a aquesta conclusió, s'ha fet una detallada anàlisi de les al·legacions de les parts i del ministeri fiscal, així com de la prova practicada en aquest procés", diu el text judicial.
La sentència posa el focus en com s'ha fet i qui signa el decret de suspensió: "El tribunal parteix del fet que la regulació actual de l'estat d'alarma, que té força de llei, preveu expressament la continuïtat del procés electoral, i que l'autoritat que convoca les eleccions, en aquest cas el vicepresident en funcions de president, no està habilitat expressament per una norma legal per suspendre o ajornar les eleccions. Per tant, el tribunal considera que només una situació imprevisible que determini la impossibilitat de celebrar les eleccions per raons de protecció de la salut pública podria autoritzar un ajornament, la qual es donava en el cas de les eleccions gallegues i basques suspeses el març del 2020, però no en el de Catalunya".