Creuament de recriminacions entre el Govern i el principal partit de l'oposició, Ciutadans, per un futur DNI català. La portaveu del Govern, Neus Munté, ha negat aquest dimecres que la Generalitat prepari un DNI català que entraria en vigor després d'una eventual independència i, conseqüentment, ha assegurat que no hi ha cap partida pressupostària destinada a aquesta activitat. Davant aquestes declaracions, el portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha recordat que un mitjà de comunicació va publicar una notícia on s'especificava que la creació d'aquest DNI costaria nou milions d'euros aproximadament i es prepararia des de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA).

"No existeix cap projecte d'un DNI català. No hem encarregat cap informe" sobre aquest tema, ha afirmat en una compareixença en la Comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament per respondre una bateria de preguntes de la formació taronja. Així mateix, Munté ha recordat que el mateix director d'aquest institut, Carles Viver i Pi-Sunyer, va negar l'existència d'aquest DNI en una compareixença parlamentària al desembre del 2016 i ha insistit que "cap responsable polític" de la Generalitat ha realitzat una tasca com aquesta.

Carrizosa, escèptic, ha criticat "l'opacitat" de l'Executiu català. Segons ha assegurat el portaveu de Cs, la creació d'aquest DNI sí que existeix i està "amagada" sota un acord del Govern segons el qual s'aprova el desenvolupament del "sistema d'identificació electrònic" verificat de Catalunya. Per Carrizosa aquesta actuació de l'Executiu de Carles Puigdemont va un pas més enllà i evidencia "l'afany per dividir els catalans", ja que pronostica que aquesta mesura farà posicionar els catalans entre els que sí que tindran aquesta nova identificació catalana i qui no.

Munté respon

Munté ha recordat que l'acord de Govern estableix la necessitat d'una "identificació electrònica amb plena validesa jurídica en l'àmbit públic i privat" i que en cap cas suposa la creació d'un DNI català. Sobre les acusacions de Cs, s'ha preguntat quina opacitat critiquen, ja que ella mateixa va comunicar aquest acord "en roda de premsa" des de la Generalitat.

Segons va explicar el Govern aquell dia i ha ratificat aquest dimecres Munté, aquesta mesura ha de servir perquè ciutadans, empreses i administracions tinguin a la seva disposició "un servei català d'identificació digital públic que garanteixi un nivell elevat de seguretat i permeti fer més segures les transaccions a la xarxa".

L'acord de Govern que es va publicar en el seu moment en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) assegura que aquesta mesura s'empara en l'article 53 de l'Estatut, que estableix que els poders públics han de facilitar l'accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació.