El Govern considera "necessari" que el president a l'exili, Carles Puigdemont, tingui servei d'escorta i assegura que el Ministeri d'Assumptes Exteriors i Cooperació, dirigit per Josep Borrell, s'ha de "limitar a sol·licitar al país receptor [Bèlgica] l'autorització per al desplaçament d'agents de la Policia de Catalunya, sense entrar en altres consideracions jurídiques o d'oportunitat".

Així es desprèn d'una nota jurídica dels serveis jurídics del Govern, a la qual ha tingut accés El Nacional, i que desmunta l'argumentació del Ministeri de l'Interior. El departament dirigit per Fernando Grande-Marlaska, emparat per un informe jurídic de l'Advocacia de l'Estat, considera que la condició de "pròfug" de Puigdemont que li atribueix el Tribunal Suprem és incompatible amb tenir una escorta a càrrec dels Mossos d'Esquadra. Per aquest motiu, ha rebutjat la petició feta pel Govern perquè Puigdemont disposi de l'escorta que li correspondria com a expresident de la Generalitat.

Els serveis jurídics del Govern, en canvi, consideren que "els expresidents poden gaudir dels drets que tenen reconeguts per llei en territori català o fora d’ell", ja que no hi ha cap limitació en la normativa en aquest sentit i que, per tant, Puigdemont pot "gaudir dels drets que tenen reconeguts per llei en territori català o fora d’ell". A més, recorden que tots els expresidents tenen dret a gaudir d'escorta, a no ser que ell hi renunciï o que el Parlament li retiri amb una majoria qualificada de 2/3. 

El passat mes de juliol, el nou Govern de Quim Torra, després de l'aplicació del 155, va posar en marxa els tràmits per tenir oficina amb personal, cotxe oficial i seguretat a Bèlgica, acollint-se a la llei que regula els privilegis dels expresidents de la Generalitat. I, entre altres gestions, es va adreçar al Ministeri de l'Interior perquè autoritzés el desplaçament a l'estranger d'agents dels Mossos amb l'objectiu que serveixin com a escorta a Puigdemont.

Puigdemont està residint a Bèlgica des de fa poc més d'una setmana, després que el magistrat del Tribunal Suprem retirés l'euroordre en ser denegada per les autoritats alemanyes l'extradició per rebel·lió i només acceptés el càrrec de malversació. Tot i això, el departament de Marlaska considera que el president a l'exili és "un pròfug de la justícia" i rebutja que agents dels Mossos d'Esquadra es desplacin a Waterloo per fer-li d'escorta.

Els expresidents no són càrrecs públics

El departament de Marlaska també denegava l'escorta a Puigdemont assegurant que actualment no ostenta actualment cap càrrec públic, atès que està suspès de càrrec i funcions com a diputat al Parlament. Sobre aquest punt, el Govern recorda que "els expresidents no tenen la consideració de càrrec públic, i les actuacions que realitzen tenen el caràcter d’actuacions personals". 

"El fet que els serveis es prestin a l’exterior no és contrari al principi de territorialitat de les competències de la Generalitat previst a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ja que l’activitat dels expresidents no incideix en cap àmbit material de les competències de la Generalitat", continua la nota.

El dret a gaudir de mitjans dels expresidents de la Generalitat només es troba limitat d’acord amb la Llei 6/2003 i es refereix només sobre les retribucions, recorda el Govern. Concretament, l’article 4 limita la percepció de l’assignació i la pensió vitalícia a “l’exercici d’un càrrec públic, amb una feina o activitat en l’àmbit públic o privat i amb la participació en consells d’administració d’empreses públiques o privades”. D’acord amb això, assegura la nota del Govern, "la condició de diputat de l’expresident no afecta en cap cas a l’assignació i gaudi de seguretat, sinó només a les retribucions". 

Per aquest motiu, l'informe conclou que "és necessari" concedir el servei de protecció al president Puigdemont i que "atès que correspon al Govern de la Generalitat el comandament suprem de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra i la coordinació de les actuacions policials, d'acord amb el que disposa l'article 164.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, l'actuació del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació s'ha de limitar a sol·licitar al país receptor l'autorització per al desplaçament d'agents de la Policia de Catalunya, sense entrar en altres consideracions jurídiques o d'oportunitat".