La família de José Antonio Primo de Rivera ha fet una passa endavant ahir per exhumar qui va ser el fundador de la Falange espanyola. Amb la nova llei de memòria democràtica, aquesta s'havia tornat inevitable i el govern espanyol esperava dur-la a terme tan aviat com fos possible, i ara s'han trobat que davant la seva pressió i les seves presses, la família Primo de Rivera ha optat per fer l'exhumació per iniciativa pròpia, en lloc de deixar-la en mans de la Moncloa. Des de l'Executiu, aquesta notícia ha estat ben rebuda perque els hi suposa un maldecap menys, i han agraït la predisposició de la família de José Antonio Primo de Rivera per "complir amb la Llei de Memòria Democràtica". La família de l'advocat i polític, afusellat durant els primers mesos de la guerra civil, ha fet pública la voluntat de desenterrar les restes, que reposen al Valle de los Caídos, reanomenat en virtut de la nova llei Valle de Cuelgamuros.

Precedent de l'exhumació de Franco 

La sol·licitud ja s'ha presentat a l'abat del Valle i a la Direcció General de la Conselleria de Salut de la Comunitat de Madrid. La nova norma estableix que les restes, que ara es troben a la Basílica Major del Valle, es podrien inhumar a la cripta de Cuelgamuros, atès que Primo de Rivera "és una víctima de la guerra civil". Des del govern espanyol aquesta proposta ha estat vista amb bons ulls i no hi posaran pegues. De fet, aquesta exhumació recordava inevitablement a la de Francisco Franco, que va ser una de les primeres decisions de Pedro Sánchez en arribar a La Moncloa després de la moció de censura contra Mariano Rajoy. Aquesta es va aprovar al Congrés l'octubre del 2018 amb els vots a favor de tota la cambra (cal tenir en compte que Vox encara no tenia representació a les institucions) i amb l'abstenció de PP i Ciutadans. Llavors, es va aprovar el decret de modificació de la Llei de Memòria Històrica, que va permetre l'exhumació. 

Aquesta es va dur a terme un any després que s'aprovés, poc abans de la repetició electoral del 10 de novembre de 2019 i amb Pedro Sánchez com a president en funcions. Tot i que en principi estava calculat que els procediments costarien uns 3.700 euros, finalment es va acabar pressupostant per 11.709. A més, va ser un esdeveniment molt mediàtic, seguit per milions de persones en directe per televisió. Tot i que el moment de desenterrar-lo no es va poder seguir en directe, sí que es va poder veure com els nets del dictador portaven el taüt del seu avi, que finalment va ser enterrat al cementeri del Mingorrubio, a Madrid. En el cas de la família Franco, no van posar les mateixes facilitats que les dels Primo de Rivera, i van carregar contra el govern espanyol i la resta de grups per aquesta decisió. De fet, van arribar a demanar mesures cautelaríssimes per aturar la exhumació al Tribunal Constitucional, que no van arribar mai. 

Cap homenatge als protagonistes de la dictadura 

Aquesta decisió de la família de Primo de Rivera arriba després que el ministre de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, anunciés que amb l'aprovació de la Llei de Memòria Democràtica s'exhumaran les restes del general Gonzalo Queipo de Llano, que segueix enterrat a la Basílica de la Macarena, a Sevilla, i del mateix fundador de la Falange. En una entrevista a la Cadena Ser, Bolaños va detallar que es prendran les decisions "pertinents" per fer complir la norma i que "no hi ha cap excusa per no exhumar-los". A més a més, va dir que la nova llei estableix que aquestes persones no poden reposar "en un lloc preeminent", ja que això suposa homenatjar els protagonistes de la Dictadura,  i que, quan la norma entri en vigor, "es prendran les mesures necessàries".