Com si fos un part, ha costat nou mesos de diàleg amb els agents socials perquè la reforma laboral de la vicepresidenta Yolanda Díaz vegi la llum. Avui, finalment, s'ha aprovat en Consell de Ministres a través d'un reial decret llei, complint el termini de final d'any compromès amb Brussel·les. Però l’estira-i-arronsa només s’ha traslladat d’escenari: del Ministeri de Treball al Congrés dels Diputats. Alguns socis, com ERC, el PNB o EH Bildu, ja han advertit que és insuficient i exigiran canvis. En canvi, la vicepresidenta i negociadora en cap, Yolanda Díaz, ha parlat d'un dels "dies més important del Govern d'Espanya i d'aquesta legislatura", perquè, per fi, en paraules seves, "es passa pàgina a la precarietat". A partir de la seva publicació demà al BOE, la reforma laboral de Rajoy serà història. Si el Congrés no ho reverteix en el termini d'un mes. De moment, els suports no estan garantits per a convalidar-la.
Des que es va fer públic l’acord entre el govern espanyol, els sindicats i la patronal, els socis del govern espanyol ja han advertit: la reforma laboral acordada és més que insuficient i reclamaran modificacions en el seu tràmit parlamentari al Congrés. Ho ha anunciat EH Bildu, que va pactar fa un any i mig la “derogació” íntegra i s’ha trobat un resultat bastant diferent. L’esquerra abertzale farà un front amb ERC per a introduir-hi esmenes. També el PNB ha avisat que ara mateix es troba en el no, per aspectes com l’actual primacia dels convenis estatals per sobre dels convenis autonòmics, que volen capgirar. Avui hi han insistit tant Mertxe Aizpurua com Gabriel Rufián als passadissos del Congrés, des d'on han exigit que es tramiti com a projecte de llei. "Falta que realment sigui una derogació de la reforma laboral", ha assegurat el portaveu republicà, que ha acusat La Moncloa de "vendre fum" i ha avisat que de moment estan en el no. Aizpurua també ha estat clara: "Si es queda com està, no comptarà amb el nostre suport".
La reforma capitanejada per Yolanda Díaz persegueix un triple objectiu, consta de tres pilars fonamentals: reduir la contractació temporal que caracteritza el mercat laboral espanyol, reequilibrar la negociació col·lectiva i regular de forma definitiva la figura dels ERTO, més enllà de la pandèmia. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que n’ha aprovat el decret, la líder de l’espai d’Unidas Podemos ha volgut tenir un agraïment per al conjunt d’agents socials, que han “treballat molt”, que “sempre han estat a l’altura de les circumstàncies” i “avui ho tornen a estar”. La vicepresidenta i ministra de Treball ho ha venut com un “nou marc laboral que canviarà la vida de la gent en aquest país” i una reforma que “passa pàgina a la precarietat” de molts espanyols, especialment de joves que “només han conegut contractes brossa”.
“És molt difícil dir que no a la ultraactivitat, dir que no a la preferència del conveni sectorial, dir que no a la fi de la precarietat”, ha justificat la vicepresidenta segona del govern espanyol. I ho ha personificat, assegurant com aquests dies s’ha passejat pels carrers de la seva Galícia natal i “la ciutadania percep que és un acord de país” i així li ho han traslladat.
En aquest context, després de la dura negociació, Yolanda Díaz ha defensat que la “vocació és mantenir aquest text”, perquè “és un acord de país i en principi hauríem de respectar-lo”. No obstant això, ha obert una porta per al diàleg, “com no podria ser d’altra manera”, de forma especial amb els socis habituals com ERC, el PNB o Bildu. “Diàleg fins on sigui necessari”, ha reblat. Dit això, preguntada sobre aspectes concrets com la primacia dels convenis autonòmics, Díaz ha preferit tornar a la “discreció” del diàleg. Comença una nova dura negociació. També ha aprofitat per a dirigir-se al PP: “En política, el no pel no, fa mal al nostres país. La ciutadania no vol soroll, vol entesa”.
La patronal amenaça
En resposta a les queixes dels socis, Unidas Podemos ja ha anunciat una ronda de contactes amb ells, mentre el PSOE demana que es mantingui “el màxim possible” el pacte assolit en la taula de diàleg social. La resposta de la patronal, en canvi, ha estat molt menys diplomàtica. Ahir el president de la CEOE, Antonio Garamendi, va mostrar-se “satisfet” amb l’acord de mínims assolit i enviava un avís a navegants: “Allò pactat no es toca”. Preguntat justament pels canvis que planteja el PNB pel que fa a la primacia dels convenis autonòmics, el dirigent dels empresaris va ser encara més taxatiu: "Com moltes altres coses, no. Perquè trencaria la unitat de mercat i ens generaria 17 problemes diferents. Si això entrés, per descomptat que nosaltres ens sortiríem del pacte".
Tres mesos per convertir temporals
Més enllà del terreny de les aliances parlamentàries per a tirar-la endavant, Yolanda Díaz també ha concretat alguns aspectes de la nova normativa laboral. Entre altres coses, la seva entrada en vigor, que tindrà lloc aquest dimecres amb la publicació al BOE. No obstant això, en el cas dels contractes laborals --que es limiten a un període màxima de mig any-- les empreses tindran fins a tres mesos de termini per a adaptar-s'hi i ajustar els seus contractes temporals a la nova legislació. En el cas dels contractes d'obra i servei s'allargarà fins als sis mesos.