El govern espanyol aprovarà els indults per als presos polítics aquest dimarts 22 de juny, segons ha avançat El País. Els indults, a més, seran parcials (només es perdonarà la pena de presó que queda per complir però la inhabilitació per a càrrecs públics seguirà vigent) i reversibles (quedaran anul·lats si cometen un delicte penat amb entre tres i cinc anys de presó). 

Segons explica el rotatiu espanyol, aquesta última condició podria variar en funció de la gravetat de la pena de cadascun dels condemnats, cosa que l'Executiu del PSOE i Unidas Podemos encara està perfilant.

Al ser una decisió política, l'argumentació que donarà el govern de Pedro Sánchez serà també bàsicament política, encara que també hi haurà una part jurídica. Aquesta argumentació política se centrarà no tant en els presos, sinó en els votants independentistes. Així doncs, la mesura de gràcia està pensada per ser més un gest cap a la societat que no pas cap als líders empresonats.

La idea de Sánchez és que, poc a poc, totes les peces de la que podria ser la decisió política més arriscada de la seva trajectòria vagin encaixant. Un primer pas important va ser la carta del líder d'ERC, Oriol Junqueras, en la qual s'allunyava de la unilateralitat i feia autocrítica d'allò fet durant la tardor del 2017. Després s'han sumat el suport a la mesura d'empresaris i bisbes. I, segons fonts de l'Executiu, també ha ajudat la reacció enfurismada de la dreta espanyola.

Respecte al Suprem

Els escrits dels indults, que tindran unes 30 pàgines d'argumentació per a cada pres, mostraran el seu respecte amb la sentència del Tribunal Suprem. I ho faran destacant la gravetat dels fets, cosa que també s'utilitzarà per justificar que es mantingui la inhabilitació.

Ara bé, l'Executiu replicarà l'argument de l'autoindult que va plantejar l'Alt Tribunal, que va assenyalar que al concedir la mesura a líders de partits polítics que donen suport parlamentaris el govern podria estar vulnerant l'article 102 de la Constitució. El govern recordarà que l'autoindult es refereix clarament a l'Executiu, no als seus socis.

Així doncs, el text insistirà molt en la idea de la normalització política i recuperació de la convivència després de 10 anys de tensió creixent. I apel·larà al clima social que es viu a Catalunya com una de les raons que aconsellen la sortida dels presos de la presó. 

 

Imatge principal: els presos, durant el judici al Suprem / Foto: ACN