El Ministeri d'Educació i Formació Professional ja ha reaccionat a la notícia del dia. I és que el Tribunal Suprem ha tombat aquest dimarts, per primer cop, els projectes lingüístics de dues escoles de Catalunya per incomplir el 25% de castellà en el programa docent que ja va imposar en el seu moment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Així s'ha decidit després que el tribunal hagi desestimat els recursos de cassació de la Generalitat contra la sentència del TSJC, en considerar que manquen motivació i que "no s'han fonamentat prou". A més, les providències del Suprem als recursos del Govern, amb data 13 de juliol i davant les quals no cap recurs, imposen a la Generalitat els costs del procés judicial.

La resposta del govern espanyol davant de tot plegat ha estat limitada, però de nou ha deixat entreveure el seu posicionament. En declaracions a Europa Press, fonts del Ministeri han advertit la Generalitat, insistint en l'obligació de "respectar i complir" les sentències que imposen els tribunals de l'Estat, en referència a totes aquelles que han dictat relacionades amb la presència del castellà a les escoles catalanes.

Les dues escoles afectades són la Josefina Ibáñez, ubicada a Abrera, i el col·legi Bogatell, a Barcelona. Aquests dos plans lingüístics dels centres de Primària van ser els primers que va tombar el TSJC, el març de 2021. Després van arribar altres, que junt amb els casos dels dos centres d'Abrera i Barcelona, la Generalitat va recórrer davant del Suprem, de manera que ara han quedat confirmades. Amb la inadmissió a tràmit dels recursos del Govern, ara l'estratègia de la Conselleria d'Educació que encapçala Josep Gonzàlez-Cambray, queda a l'aire, ja que en ambdues escoles s'aplicarà el 25% de castellà en el curs que ve, satisfent el reclam de les famílies demandants.

La taula de diàleg i el model escolar català

Aquestes declaracions del Ministeri d'Educació pretenen, sens dubte, mantenir el govern espanyol allunyat de la polèmica relacionada amb el model de l'escola catalana. Però el cert és que fa només dues setmanes l'executiu central va posicionar-se de forma contrària. Segons els acords assolits per la taula de diàleg, un dels punts (sota el títol Acord per a la protecció i l'impuls de la llengua catalana) defensava que "enfortir la vitalitat del català suposa una mesura que referma la confiança necessària entre les parts per al procés de diàleg i negociació". El text reiterava els principis de la llei del català aprovada al Parlament per PSC, ERC, Junts i comuns per evitar la imposició de percentatges a les aules. El document fixava que la presència de les llengües a l'ensenyament s'ha de basar en criteris exclusivament pedagògics i que el català ha de ser la llengua "utilitzada normalment com a vehicular i d'aprenentatge".