“Mà estesa i diàleg permanent amb tots els grups”. És la fórmula que recepta María Jesús Montero per aconseguir aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat del 2025. La vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda ha explicat aquest matí que el seu equip té “molt avançat l’esquelet” dels nous comptes i ha anunciat que quan comenci el mes de setembre, iniciaran “els contactes amb els grups polítics que manifesten disposició a poder negociar els pressupostos”. D’aquesta equació, ha eliminat el PP i Vox, que mai han expressat la seva voluntat de negociar.
El govern espanyol va renunciar als pressupostos del 2024 fa uns mesos a conseqüència de la convocatòria anticipada d’eleccions a Catalunya que va fer Pere Aragonès quan els comuns van tombar els comptes catalans. Tanmateix, ara María Jesús Montero confia que l’executiu aconsegueixi arribar a un acord amb els seus socis parlamentaris habituals per tenir uns pressupostos renovats després de dos anys de pròrrogues: “Tant de bo que puguem comptar amb aquests nous pressupostos, aniré a totes per poder aconseguir-ho”, ha assegurat. I, com a argument, ha esgrimit que la situació econòmica a Espanya és “molt bona” per poder “formular uns nous pressupostos que redundin en les polítiques públiques”. Veient que “l’economia va molt bé”, la vicepresidenta primera considera que “estaria molt bé que això es pogués plasmar” en uns nous pressupostos. “No beneficien el govern espanyol, beneficien la ciutadania”, ha conclòs.
A l’espera que el govern espanyol aprovi una nova senda de dèficit
Encara que a la Moncloa ja s’estigui treballant en els pressupostos del pròxim any, hi ha un primer pas imprescindible que encara ha de fer: aconseguir la llum verda del Congrés a la senda de dèficit. Just al juliol, Junts va votar-hi en contra i va frenar els comptes. “Catalunya queda al percentatge d’execució més baix de tot l’Estat, malgrat ser la tercera comunitat que més recursos aporta”, va argumentar el diputat Josep Maria Cruset, que va denunciar que l’any 2023 es van executar el 45% d’inversions a Catalunya i el 212% a Madrid. El gener, el Congrés havia avalat la senda de dèficit amb el vot de Junts, però el Senat, on el PP té majoria absoluta, l’havia tombat. Ara, amb una reforma legal que van impulsar el PSOE i Sumar, es pot esquivar el vet de la cambra alta, però cal, tant sí com no, que el Congrés doni el seu vistiplau.
La Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera fixa que “si el Congrés dels Diputats o el Senat rebutgen els objectius” el govern espanyol tindrà un “termini màxim d’un mes” per tornar a presentar-los. Aquesta setmana es compleix un mes de la darrera votació, així que podria ser que al Consell de Ministres del dimarts que ve, 27 d’agost, el primer del nou curs polític, s’aprovi la nova senda de dèficit, que tornarà a requerir el suport imprescindible de Junts (o del PP).
Les advertències que han fet Junts i ERC en els últims mesos
Des de fa mesos, Junts i ERC han anat avisant el govern espanyol del preu que posarien al seu suport als Pressupostos Generals de l’Estat. Un mes abans de les eleccions del 12-M, Carles Puigdemont va amenaçar Pedro Sánchez de no avalar els comptes “si no es reverteixen els incompliments històrics amb Catalunya”. “Els catalans paguem l’excés d’inversió en Madrid i la falta d’inversió amb Catalunya”, va lamentar. Una setmana després, va apostar per la reforma de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes per tal de reconèixer la singularitat de Catalunya i facilitar la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya, i va advocar per una revisió de la cistella d’impostos per reduir-los o suprimir-los “si fos convenient”.
A més, en una sessió de control al Congrés el mes de febrer, el diputat Isidre Gavín va avisar el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Óscar Puente, que Junts no donarà suport als comptes si no es rectifica la tendència de la desinversió a Rodalies: “Si no hi ha inversió i es recupera el dèficit estructural, no hi haurà una millora del servei i els ciutadans de Catalunya ho patiran”, va argumentar.
Per part d’ERC, la reivindicació és que l’única solució per revertir la baixa execució de les inversions de l’Estat a Catalunya és que “la Generalitat sigui qui executi totes les inversions estatals per als catalans”. En una pregunta feta directament al president espanyol al març, la diputada Teresa Jordà va exigir a la Moncloa que “traspassi els recursos per fer aquestes inversions” i “acceleri les encomandes de gestió”.