El govern espanyol ha decidit aquest dimarts encarar-se de manera contundent contra l'Operació Catalunya. “És un dels casos més greus de corrupció política de la democràcia”, ha etzibat la portaveu de l’executiu de PSOE i Podemos, Isabel Rodríguez. Preguntada per les noves informacions sobre el funcionament de les clavegueres de l’Estat, la també ministra de Política Territorial ha instat el PP a expulsar Jorge Fernández Díaz del partit, i ha recordat que la Fiscalia demana 15 anys de presó per l’exministre de l’Interior pel cas Kitchen.
Aquests tipus de conductes no són admissibles i cal demostrar absoluta condemna i un rebuig de forma contundent”, ha manifestat Rodríguez el mateix dia que s’ha publicat que l’Operació Catalunya va començar a cuinar-se al despatx de Fernández Díaz l’endemà de la manifestació multitudinària de la Diada del 2012. Segons la ministra, una operació fonamentada en “utilitzar els mitjans de l’Estat i els seus mecanismes de seguretat per tapar els casos de corrupció” del PP “danya l’Estat i la democràcia”. No obstant això, ha reiterat que des de La Moncloa es confia que la justícia espanyola pugui tractar aquest tema.
Les declaracions de la ministra Isabel Rodríguez han arribat minuts més tard que la Mesa del Congrés dels Diputats hagi obert termini fins al 21 de març perquè els grups parlamentaris designin els seus portaveus i representants en la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya. És a dir, que la cambra baixa ha premut l’accelerador per investigar el cas. Cal dir, però, que el PSOE ha reivindicat aquesta maniobra assegurant que ara es podran investigar al Congrés els entramats de l’Operació Kitchen. De fet, els socialistes es van reservar el passat setembre —quan es va aprovar la creació d’aquesta comissió— el dret a incloure assumptes sobre la Kitchen dins de la comissió de l’Operació Catalunya.
Jorge Fernández Díaz va decidir l’endemà de la històrica manifestació independentista de l’Onze de Setembre del 2012 actuar i posar fil a l’agulla contra el moviment. Dues setmanes més tard, el 27 de setembre, l'excomissari José Manuel Villarejo es va reunir en un dinar amb Eugenio Pino, exdirector adjunt de la Policia (DAO) i condemnat el 2022 per intentar adulterar el Cas Pujol en el marc d'aquesta operació. També va participar d'aquesta trobada Agustín Linares, referent al Cos Nacional de la Policia i mentor de Villarejo. En els àudios d'aquella reunió, tots tres comenten amb preocupació l'escenari polític a Catalunya, la manifestació de l'11-S i la reunió sense èxit entre Rajoy i el president Artur Mas. En la conversa, es plantegen fer "alguna cosa" davant el nou escenari i la "indefensió", diuen, del govern espanyol.
En aquell moment, l'operació es va batejar com a "Projecte Barna", però va evolucionar en l'Operació Catalunya. A partir de finals de setembre i després del dinar de Villarejo amb Pino i Linares es van començar a generar informes i organitzar trobades amb "voluntaris" a lluitar contra el procés, que tot just començava. Les agendes de l'excomissari també van en la mateixa línia: el 10 d'octubre apareixen les primeres referències a l'operació: una conversa amb Pino i una altra amb Francisco Martínez, la mà dreta de Jorge Fernández Díaz a Interior.