Les eleccions generals espanyoles se celebraran el desembre del 2023. Així ho ha confirmat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, durant la seva compareixença a la comissió constitucional per presentar el Pla Normatiu 2023. Bolaños ha explicat que el govern espanyol esgotarà la legislatura i que en aquests vuit mesos abans de dissoldre el Congrés preveu aprovar 117 lleis, de les quals 3 seran orgàniques, 33 ordinàries i 81 reials decrets. També ho ha confirmat el president espanyol, Pedro Sánchez, en una roda de premsa conjunta amb la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin.
Alguns socis de l'executiu espanyol, com ara el PNB, han qüestionat les previsions anunciades per Bolaños i l'han acusat de tenir "una ambició no realista", tenint en compte que al llarg de la legislatura s'han aprovat 200 lleis, però Bolaños ha insistit que és possible i ha detallat que 35 de les lleis són transposicions de directives europees, i un terç estan vinculades a un compromís del Pla de Recuperació, de forma que, tot i que aquest 2023 sigui any electoral, el govern espanyol espera tenir suports en aquestes lleis.
Les lleis pendents del govern espanyol en l'últim any de legislatura
En una sessió que ha estat marcada pels retrets entre PP i PSOE pels seus casos de corrupció en el context de l'escàndol del cas Mediador, diversos partits han reclamat al govern espanyol que s'afanyi a abordar temes pendents per a aquesta legislatura. En aquest sentit, el diputat del PNB Mikel Legarda ha recriminat a Bolaños que no s'hagi inclòs en el Pla Normatiu 2023 cap reforma del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) a la qual Sánchez s'havia compromès amb el partit basc. El ministre ha assegurat que, malgrat que no estigui inclosa al pla, és possible que doni temps d'aprovar-la. Legarda també ha qüestionat per què no avança la tramitació de la Llei d'Informació Classificada, que ha de substituir la Llei de Secrets Oficials del franquisme, fet que Bolaños ha atribuït a la lentitud del CGPJ, que fa mesos que ha d'emetre un informe favorable al respecte. "És una norma essencial en l'arquitectura institucional i el govern espanyol la portarà al Congrés quan rebi els informes pendents", ha assegurat. ERC ha retret que no s'hagi aplicat encara la Llei de Memòria Democràtica, fet al qual Bolaños ha respost que encara no s'han complert els terminis i ha acusat ERC de ser "incoherent" amb aquesta petició, donat que no van voler donar suport a la llei al Congrés.
Catalunya també ha estat protagonista en la sessió d'avui, però per diversos motius. D'una banda, la portaveu adjunta d'ERC, Carolina Telecha, ha reclamat a l'executiu espanyol que encara no hagi plantejat una solució política al conflicte català, que a parer seu, ha de passar per l'amnistia i la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Bolaños ha titllat de "receptes del passat" les propostes d'ERC i ha rebutjat que siguin una opció perquè "generen divisió a Catalunya". Un cop més, ha reivindicat l'aposta pel "diàleg" i pels "acords" i ha posat d'exemple l'entesa entre Salvador Illa i Pere Aragonès en l'aprovació del pressupost de la Generalitat. D'altra banda, la portaveu del PP, Edurne Uriarte, ha criticat que la solució del PSOE sigui "pactar amb els condemnats" independentistes la "dissolució o la rebaixa de les penes" i ha denunciat que no es compleixi la sentència que obliga que el 25 % de l'ensenyament a Catalunya sigui en castellà.