Sorprenent. El govern espanyol ha acusat l’independentisme català de col·lapsar el Tribunal Constitucional (TC) davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en les segones al·legacions presentades a Estrasburg perquè rebutgi la demanda de l’exconseller Jordi Turull, que acusa les autoritats judicials espanyoles d’haver vulnerat el seu dret a la llibertat i els seus drets polítics, en enviar-lo a presó el març de 2018 per l’organització de l’1-O i no permetre-li poder ser investit president de la Generalitat. L’advocat de Turull, el penalista Jordi Pina, va denunciar, a més, que el TC va trigar 22 mesos per dictar sentència i rebutjar l’empara que li havia sol·licitat l’actual secretari general de Junts contra la seva presó provisional. Ara, l’Advocacia de l’Estat, en nom del Regne d’Espanya, hi afirma que Turull va poder presentar recursos al Tribunal Suprem i al mateix TC, fins que el tribunal de garanties va dictar sentència el 25 de febrer de 2020, en què va desestimar el seu empara. “Una vegada superada la conflictivitat provinent del procés català, es va reduir el temps per a resoldre recursos a una mitjana d'entre 7 i 4 mesos”, manifesta l’Advocat de l’Estat en l’escrit presentat al TEDH el 15 d’abril i al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dijous. És a dir, es culpa l'independentisme de col·lapsar el tribunal de garanties.
En la demanda de Jordi Turull (N.27250/20), el govern espanyol manté la seva defensa dels tribunals espanyols i amaga que té en tràmit una llei d’amnistia del Procés, que ha d’anul·lar la majoria de les condemnes que han dictat relacionades amb el moviment independentista català. L’Advocacia de l’Estat també ha presentat aquesta setmana les segones al·legacions a la demanda de Jordi Sànchez (N.25608/20), en la qual Pina sosté que se li van vulnerar fins a cinc cops els seus drets polítics, i també se li va prohibir assumir el càrrec de president de la Generalitat. A més, el penalista insisteix que la sala penal del Tribunal Suprem, encapçalada per Manuel Marchena, no va ser imparcial, com tampoc dos magistrats del TC. Paral·lelament, les demandes dels 9 presos polítics, el TEDH les ha unificades en un únic procediment, on la primera resposta del govern espanyol ha estat, novament, la de defensar la independència dels tribunals espanyols.
Justificar el retard del TC
En el cas de Turull, l’Advocacia de l’Estat exposa que no es van vulnerar els seus drets perquè “en menys de dos mesos ja va tenir una primera resposta per un tribunal superior per a revisar la legalitat de la seva privació de llibertat”. És a dir, la sala penal del Suprem va revisar l’ordre de presó dictada pel seu col·lega, el magistrat Pablo Llarena.
Pel que fa a la presó provisional del candidat de Junts, el govern del PSOE admet que Llarena va dictar presó el març de 2018 sense que Turull hagués incomplert la seva llibertat sota fiança, dictada el desembre de 2017. Per això, Pina insisteix que és un "càstig al polític per ser independentista per part del Suprem".
El Regne d’Espanya afirma que el TEDH ha recordat que pot tolerar períodes més llargs per a l'examen de la legalitat d'una detenció. I hi afegeix que això és, precisament, el que ha ocorregut en el cas de Turull: “En el present recurs, la demanda de Turull davant el TC era especialment complexa, sent una de les primeres d'una sèrie de recursos relacionades amb el procés independentista de Catalunya. Aquestes circumstàncies podrien justificar una tardança més enllà de l'habitual.” Amb tot, critica Turull per no haver esgotat la via espanyola i denunciar dilacions indegudes del TC, abans d’exposar-ho al TEDH.
Estadístiques genèriques
Per justificar-se encara més, l’Estat espanyol ha acompanyat el seu escrit d’observacions d'un quadre estadístic sobre els temps de resolució dels recursos d'empara per part del Constitucional, i hi afegeix que, amb aquestes dades, el cas de Turull “no pot ser considerat excessiu a la vista de les concretes circumstàncies del cas i del seu context”. De les estadístiques aportades, l’Estat afirma que durant els anys 2018 a 2020, “a més de la càrrega ordinària de treball, el TC va haver de fer front als nombrosíssims recursos de diferent tipus relacionats amb els fets pels quals va ser finalment condemnat el demandant”; l’exconseller Turull.
Així, el termini per a dictar una sentència en un recurs d'empara oscil·lava entre 1 any i 5 mesos (any 2018), 1 any i 7 mesos (any 2019) i 1 any i 4 mesos (any 2020). Hi conclou, que el recurs de Turull, interposat en 2018 i resolt en 2020, va trigar 1 any i 11 mesos, i “per tant -assegura-, dins del ritme normal del Constitucional en aquells anys, especialment sobrecarregats de treball”. I remata que la culpa del col·lapse és per “la conflictivitat provinent del procés català”, i que les resolucions ara s'han reduït a una mitjana d'entre 7 i 4 mesos.
L’advocat Jordi Pina es mostra sorprès amb la incorporació ara i no al principi del litigi d’aquesta estadística, tot i que la considera incompleta perquè no es detallen les causes, per exemple si la persona estava en presó preventiva, com Turull, motiu que sempre és preferent en els tribunals per resoldre recursos. Pina recorda que Turull i Sànchez, com també Joaquim Forn van fer una vaga de fam a la presó, el març de 2018, no per evitar el judici al Suprem, sinó perquè el Constitucional resolgués els seus recursos.
Pina també insisteix en les demandes que els tribunals espanyols no van permetre a Turull i Sànchez sortir de la presó per a la campanya a les eleccions al Parlament el 2017, mentre que després sí, per a les eleccions al Congrés als Diputats el 2019. L'Advocacia de l'Estat no ho considera cap irregularitat, sinó que ho justifica tot dient que la investigació per l'1-O ja estava més avançada.
Violència policial i de ciutadans
En les seves al·legacions, l'Advocacia de l'Estat també cita resolucions i aporta una de l'Audiència de Barcelona, en la qual es descarta la violència policial que van exercir agents de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola en els centres de votació del Referèndum arreu del país, tal com ha denunciat el lletrat Sànchez i Turull. Fins i tot, el govern espanyol aporta sentències fermes en les quals es "condemna a ciutadans per atemptat i lesions " a agents de les Forces de Seguretat aquell 1-O. La majoria de condemnes, però, són menors i acceptades per evitar l'entrada a presó.
Reclama el sou de president
Finalment, l'Advocacia considera excessiu la reclamació que fan els dos polítics de Junts al Regne d'Espanya. En concret, Jordi Turull reclama 25.000 euros, i Jordi Sànchez 12.243 euros, quantitat que calcula a partir d'una mensualitat del salari que li hauria pogut correspondre com a president de la Generalitat, i que els tribunals espanyols li ho van escapçar.
A banda, l'Advocacia de l'Estat demana al TEDH que inadmeti la demanda de Sànchez perquè considera que les vulneracions de drets denunciades ja les va presentar abans davant el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de la UE, tot i que després la va retirar en presentar el plet al tribunal d'Estrasburg.
En el cas de les demandes de Turull i Sànchez, el Tribunal de Drets Humans ha indicat a les parts que ja no poden fer més al·legacions, i per tant que resoldrà sobre les vulneracions denunciades.