El bloqueig del català a la Unió Europea continua ben viu. Suècia i Finlàndia són dos dels estats que s'han oposat més fermament a la incorporació del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de l'organisme comunitari. I, segons ha afirmat aquest dimarts el govern espanyol, aquestes reticències són culpa del Partit Popular. No és cap coincidència que els dos països nòrdics estiguin governants precisament per formacions aliades dels d'Alberto Núñez Feijóo: el Partit Moderat a Suècia i el Partit de la Coalició Nacional de Finlàndia estan integrats al Partit Popular Europeu.
És per això que aquest dimarts el secretari d'estat espanyol per a la UE, Fernando Sampedro, ha dit que el fet que el PP rebutgi donar suport a aquesta iniciativa fa que països governats per populars no li donin suport per influència de partit. Així, ha assenyalat que hi ha "resistències polítiques" d'alguns socis europeus, com són Suècia i Finlàndia. En aquest sentit, ha apuntat que el suport del PP a la proposta en "facilitaria" l'aprovació perquè governs populars també li donarien suport. La petició d'oficialitat requereix la unanimitat dels 27 per tirar endavant.
Dilluns, el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ja va demanar "més col·laboració" al PP per desbloquejar la situació. "Si el Partit Popular Europeu volgués, el català, el basc i el gallec podrien esdevenir llengües de treball al Parlament Europeu", va criticar Albares. Per això va demanar ajuda als d'Alberto Núñez Feijóo "per continuar explicant millor als països del Consell i a la seva família política com es podria aconseguir l'oficialitat" al conjunt de la UE.
Aquest dimarts s'està celebrant una nova reunió dels ministres d'Afers Europeus. A l'agenda del dia, s'aborda l'oficialitat del català com un "punt d'informació" en què l'executiu espanyol exposarà els arguments legals i polítics recollits en un memoràndum que ha fet arribar a les capitals. Un document que recorda que la UE ha de "respectar la identitat nacional dels estats membre" i que, en el cas d'Espanya, això inclou "la diversitat lingüística". "El català, el basc i el gallec són llengües cooficials amb profundes arrels històriques, un gran nombre de parlants i un lloc a la nostra Constitució". En aquest sentit, l'executiu espanyol afirma que les autoritats públiques tenen l'obligació de "protegir els drets lingüístics" dels seus ciutadans i que això "s'estén a totes les esferes, també a l'europea". Malgrat això, no s'espera que hi hagi cap votació sobre l'oficialitat.
Noves reticències de Finlàndia
De fet, el ministre d'Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, ha tornat a refermar les reticències del seu país en aquesta qüestió. En aquest sentit, abans de la reunió, ha explicat que la "principal preocupació" de Finlàndia sobre l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec a la UE són les "repercussions" que pugui tenir en les seves llengües minoritàries. Adlercreutz ha assegurat que preocupa Finlàndia "cap a on pot portar" la possible oficialitat de les tres llengües. Malgrat això, el ministre ha remarcat que el seu país està "obert" a estudiar la proposta i ha dit que cal esperar a veure "com va" la discussió d'aquest dimarts. "N'entenem la necessitat. He viscut a Catalunya i entenc la situació lingüística, però quan prenem una decisió hem de mirar cap a on ens porta", ha afegit.