La reforma del Codi Penal relacionada amb els delictes de rebel·lió i sedició no és una prioritat per al govern espanyol, que no preveu abordar-la en els pròxims quatre mesos. Un nou incompliment de l'executiu de Pedro Sánchez, que es va comprometre a aprovar la modificació l'any passat.

Així ho ha assegurat el ministre de Presidència, Félix Bolaños, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, en la qual ha destacat que la prioritat del govern espanyol és complir els 50 compromisos adquirits a Brussel·les amb el Pla de Recuperació Econòmica. Bolaños ha informat que abans que acabi l'any tenen previst aprovar 144 normes, entre elles les noves lleis d'habitatge, ciència i reforma laboral. En cap cas els delictes de rebel·lió i sedició, una reforma que afavoriria la situació penal dels presos polítics i, sobretot, a tots aquells que es troben a l'exili.

Incompliments

"Entenem que en aquests quatre mesos no era prioritari afrontar aquesta modificació del Codi Penal", ha afirmat el ministre de Presidència, abans d'apuntar que en endavant, quan s'elaborin els futurs plans normatius, ja aniran veient si s'inclou la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició.

L'anterior ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, es va comprometre a aprovar la reforma abans del 31 de desembre del 2020. La reforma no va arribar i al llarg del 2021 l'executiu espanyol ha evitat posen data, si bé des del ministeri s'apuntava que arribaria més aviat que tard. Ara el govern espanyol ha deixat clar que no és una prioritat, una vegada que els presos polítics es troben en llibertat després que l'executiu acordés indultar-los. Amb tot, el Tribunal Suprem ha de decidir sobre els recursos presentats contra els indults, i la reforma és un argument a tenir en compte.

La portaveu del Govern i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez i lloa ministre de la Presidència, Félix Bolaños i Universitats, Manuel Castells

La ministra portaveu, Isabel Rodríguez, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres / Efe

Avís a Aragonès

A dues setmanes de la celebració de la taula de diàleg, els governs català i espanyol van prenent posicions. Així la ministra portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, ha advertit al president Pere Aragonès, que el camí del diàleg i del retrobament "clarament no és indicar horitzons per a la independència", després que aquest apuntés que esperava que es votés abans del 2030.

"Aquest no és el camí, no és la forma en la qual volem transitar amb Catalunya", ha dit Rodríguez després de la reunió setmanal de l'executiu, sense concretar quan es produirà la reunió de la taula de diàleg ni si assistirà el president del Govern, Pedro Sánchez. Els equips d'ambdós governs, ha explicat la ministra portaveu, estan treballant en aquesta trobada, la data de la qual  podria ser al voltant de la tercera setmana de setembre.

El Govern manté la pressió a Moncloa, i "no contempla" que Sánchez no prengui part en la reunió de la taula de diàleg, segons ha explicat la portaveu de l'executiu català després de la reunió del Consell Executiu.

 

Imatge principal, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños / Efe