La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha afirmat que no és "cap sorpresa" que el Tribunal Suprem (TS) investigui l'expresident Carles Puigdemont per terrorisme i ha sostingut que això no ha de provocar "cap interferència" en les negociacions sobre l'amnistia. En declaracions als periodistes abans de visitar el DFactory del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Montero ha assegurat en relació amb la decisió del Suprem i la llei d'amnistia que "no provoca cap interferència, ni per a bé ni per a mal". La valoració de la vicepresidenta espanyola arriba després que aquest dijous el TS decidís imputar Puigdemont i el diputat d'ERC al Parlament Ruben Wagensberg per terrorisme com a suposats cervells rere les protestes de Tsunami Democràtic, obrint així un nou front judicial al procés tot just enmig de la renegociació de la llei d'amnistia entre el PSOE i Junts: la pròrroga per tancar el text acabar la setmana vinent, el pròxim dijous 7, i les dues parts s'han mostrat confiades que finalment hi hagi acord.
"Sempre hem dit que sabem perfectament què és terrorisme i què no ho és", ha insistit Montero des de Barcelona, alhora que ha mostrat en qualsevol cas el seu "respecte" a la feina de la Justícia i de la Fiscalia —que, en aquest cas, al contrari del TS, ha manifestat que no correspon investigar per terrorisme. De forma similar ja es va pronunciar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, des d'una roda de premsa a Brussel·les, a on va afirmar que "tots els independentistes serien amnistiats perquè no són terroristes". Sobre les negociacions amb Junts per a la llei d'amnistia, la vicepresidenta espanyola ha reiterat que es treballa amb "discreció" per assolir un acord. Una vegada més, Montero ha assegurat que "l'amnistia és imprescindible per girar full" més enllà del que pugui succeir amb "particulars o tribunals". També ha afirmat que "l'aposta del govern d'Espanya pel retrobament transcendeix la legislatura", un argument en defensa de la mesura de gràcia, el "retrobament", que ja han esgrimit en nombroses ocasions.
Illa: "El que va passar el 2017 no pot recaure en el qualificatiu de terrorisme"
En un sentit similar s'ha pronunciat també el primer secretari del PSC, Salvador Illa, que ha manifestat aquest divendres el desig que la decisió del TS d'imputar Puigdemont per terrorisme no sigui un "obstacle" per a l'aprovació de la llei d'amnistia. En declaracions als periodistes abans d'una sessió de treball organitzada a Terrassa per la patronal Cecot amb representants del PSC, Illa ha expressat el seu respecte "a totes les resolucions judicials", però ha considerat que el que ha passat durant el procés independentista no es pot qualificar de terrorisme.
"El que va passar a Catalunya el 2017 va ser un gran error, l'hem combatut nosaltres políticament, però no crec que pugui recaure el qualificatiu de terrorisme sobre les actuacions que vam veure", ha valorat. El líder socialista català també ha demanat que la decisió del Suprem "no influeixi ni condicioni" la llei d'amnistia: "M'agradaria que això no fos cap obstacle, perquè puguem seguir tramitant i aprovant una llei per a la normalització política, social i institucional de Catalunya, que és pertinent i positiva per a la societat catalana i espanyola".
La ministra Rego reitera: tornar el conflicte català "al terreny polític"
Igual o més contundent ha estat la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, de la branca de Sumar de l'executiu estatal. Rego ha defensat en una entrevista aquest matí a La 2 que en les protestes convocades per Tsunami Democràtic després de la sentència del procés "no hi ha hagut violència", per la qual cosa ha demanat retornar el cas "al terreny polític". A més, en ser preguntada per si les protestes que investiga el jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García Castelló, s'emmarquen dins del dret de manifestació, la ministra d'Esquerra Unida ha conclòs que "per descomptat".