El passat mes d'agost, el diari suís Blick —el més venut al país— publicava que l'ambaixada espanyola a Berna va seguir de prop la relació entre independentistes catalans i polítics suïssos i va fer informes de detall d'aquests seguiments. Arran d'aquesta informació, parlamentaris suïssos i espanyols han preguntat en diverses ocasions als respectius governs sobre aquesta qüestió. Mig any més tard, la Moncloa ha contestat negant rotundament el seguiment. 

El primer de traslladar el presumpte espionatge a l'hemicicle del país helvètic va ser el diputat socialista Pierre-André Comte l'agost del 2019. Concretament, va preguntar per escrit sobre aquesta qüestió al govern cantonal del Jura. Comte volia saber si el govern podia assegurar que l'espionatge espanyol a Suïssa no afectava directament polítics ni funcionaris electes. Si no és així, el diputat volia que el cantó exigeixi més control al ministeri federal d’Afers Exteriors. En cas afirmatiu, demanava que l'executiu cantonal exigeixi l’entrega de la llista de persones afectades per la vigilància espanyola.

L'assumpte va prendre més ressò parlamentari quan el diputat del cantó de Valais, Mathias Reynard, va mostrar la seva indignació a les xarxes per la presumpta vigilància a representants electes suïssos. 

Contactes vius amb Catalunya

Es dona la circumstància que els dos parlamentaris suïssos que van manifestar el seu malestar —com també la resta de diplomàtics helvètics a qui el govern espanyol va espiar pressumptament— havien demostrat obertament el seu suport al dret d'autodeterminació de Catalunya. 

Comte és també secretari general del Moviment Autonomista del Jura, que aplega tots els partits favorables a la reunificació d’una part del Jura, francoparlant, que pertany al cantó veí de Berna, germanoparlant. Comte sospitava aleshores que els serveis espanyols havien sotmès a vigilància específica els autonomistes del Jura. És ell qui va rebre el president a l’exili, Carles Puigdemont. a la Festa del Poble Jurassià, el setembre del 2018, a la vila de Delémont. Puigdemont, al seu torn, va rebre Comte el febrer del 2019 a Waterloo. 

Reynard, per altra banda, copresideix el grup d’amistat Catalunya-Suïssa, creat el 2016 per diputats de diversos partits polítics suïssos. Ara per ara, Costa encara no ha visitat Suïssa.

L'espionatge arriba al Congrés

Va ser a finals de l'any passat quan a l'Estat se'n va voler treure l'aigua clara. Jon Iñarritu, diputat d'EH Bildu al Congrés, va preguntar per escrit a l'executiu Sánchez —aleshores en funcions— una sèrie de preguntes per aprofundir en les pràctiques del govern espanyol i indagar en la incomoditat dels parlamentaris suïssos. Les preguntes van ser directes i contundents, i deixaven poc marge per a la bel·ligerància. Sap el govern espanyol si els funcionaris de l'ambaixada han espiat representants polítics suïssos? Si és així, per quins motius? Sap el govern espanyol quina informació se'n buscava? Hi ha hagut contacte entre les autoritats espanyoles i suïsses? 

No va ser fins a aquest dimecres que el govern espanyol s'ha pronunciat sobre la qüestió. La resposta a la petició d'Iñarritu emmarca el seguiment als responsables polítics suïssos en la "tasca d'informació habitual de les ambaixades" i ho remet a l'interès dels ministeris d'Assumptes Exteriors —capitanejada per Josep Borrell la passada legislatura i en el moment que es va tramitar la pregunta—, Unió Europea i Cooperació. El procediment, "de caràcter legal i que en cap cas pot ser considerat d'espionatge", deixa clar el govern espanyol, "es desenvolupa a través de contactes personals i recorrent a fonts públiques".  

La resposta de l'executiu és contundent. Ara bé, el comunicat no fa menció al fet que l'ambaixadora espanyola a Suïssa va demanar ajuda al CNI per espiar la delegació catalana. Segons va avançar eldiario.es, concretament, l'ambaixadora, Aurora Díaz-Rato, va demanar que Madrid enviés un "conseller o agregat d'interior" a Ginebra de forma permanent per controlar l'activitat de la delegació catalana.