La Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica analitzarà l'homenatge que l'alcalde de Madrid, Luis Martínez Almeida, va fer aquest dimarts al franquista José Millán-Astray, per determinar si aquest acte pot vulnerar la llei de memòria democràtica, segons ha avançat aquest dimecres la Cadena Ser. Les declaracions d'Almeida es van produir aquest dimarts durant l'acte d'inauguració de l'estàtua en honor a la Legió, on l'alcalde madrileny va reivindicar la recuperació d'un carrer dedicat a José Millán-Astray. "A Madrid no hi ha aquarteraments de la Legió, però se li rendeix tribut arreu de la ciutat", va celebrar el batlle, i va anomenar que de "Carabanchel, amb el carrer Millán-Astray, al legionari Queija de la Vega, i el que recorda la seva gesta i heroïcitat", entre aplaudiments dels assistents.
La llei de Memòria Democràtica, que va entrar en vigor a finals d'octubre d'aquest any, considera en l'article 38, com a actes contraris a la memòria democràtica els que La llei de Memòria Democràtica, en el seu article 38, considera actes contraris a la memòria democràtica els que “comportin descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes o dels seus familiars, i suposin exaltació personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra o de la Dictadura, dels seus dirigents, participants en el sistema repressiu o de les organitzacions que van sustentar al règim dictatorial”.
Les justificacions d'Almeida
Almeida ha sortit al pas sobre aquesta acusació i ha negat que realitzés cap "lloa al general Millán-Astray" i ha explicat que va fer una esmena a un carrer "la legalitat del qual ha estat avalada per la Justícia". "No va haver-hi cap lloa, i sí esment. Em vaig limitar a dir en l'homenatge a la Legió, homenatge més que merescut a un Cos de l'Exèrcit, que a Madrid dins dels diversos homenatges a la Legió, hi ha un carrer dedicat al fundador de la Legió, carrer ratificat pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ), concedida abans de la Guerra Civil perquè va fundar la Legió", ha detallat davant els periodistes a les portes de la catedral de l'Almudena moments abans de la missa en honor a la patrona de la capital.
El batlle madrileny ha indicat que "sembla difícil fer un monument a la Legió i no citar que el fundador". A més, ha titllat de sorprenent que els que s'enfronten a ell són aquells "que no tenen cap problema a pactar amb Otegi, terrorista confés, culpable i condemnat". En aquesta línia també ha criticat que "es posin com es posen aquells que no tenen cap problema amb aquells que homenatgen cada any a Francisco Largo Caballero, colpista condemnat confés, convicte, culpable de la mort de milers de persones en 1934". Tanmateix, Almeida creu que "la superioritat moral i la hipocresia de l'esquerra fa que posin el crit en el cel perquè en un acte de la Legió s'esmenti el fundador de la Legió, que té un carrer abans de la Guerra Civil, però s'oblidi que s'homenatgen colpistes com a Caballero o que es pacta la Llei de Memòria Democràtica amb un terrorista confés i convicte". No content amb això, ha insistit en la seva defensa argumentant que "suposo que els mateixos que diuen això de la Legió, diran que és un escàndol l'existència de RNE perquè la va fundar el general Millán-Astray. Crec que RNE fa un estupend servei públic des de fa molts anys, i cal saber separar diferents plans".