El govern espanyol està estudiant la possibilitat de suprimir el règim especial de Ceuta i Melilla i incloure a les ciutats autònomes en l'espai Schengen i la unió duanera de la UE, amb el que el control fronterer en ambdues ciutats seria a la frontera amb el Marroc i s'exigiria visat per entrar.

Reformar el règim especial

Així ho ha assegurat el secretari d'Estat per a la Unió Europea, Juan González-Barba, en declaracions després de mantenir una reunió amb el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas.

El règim especial de les ciutats autònomes es va disposar el 1986 quan Espanya va entrar a formar part de l'espai Schengen i suposa que els residents de Tetuan (Marroc) poden accedir sense visat a Ceuta i els de la província de Nador a Melilla, i que els controls duaners es realitzen al mateix port.

Es tracta d'una mesura que el Govern de Ceuta ja havia plantejat, a començaments de l'any 2020 passat, per la conveniència de revisar l'actual excepció al Tractat de Schengen per tal de reduir la pressió migratòria i el seu impacte sobre determinats serveis i àmbits.

Segons l'Estat, amb aquest pas s'aconseguiria a més 'millorar l'eficàcia' en la contenció de la immigració i aconseguir que siguin les autoritats espanyoles i no les marroquines les que decideixin qui entra a Ceuta. Amb aquesta decisió, l'Executiu reafirma la funció de l'Estat dins de la UE com "el tap d'Europa". De fet, Espanya rep de la UE desenes de milions d'euros cada any per 'contenir' la immigració fora de l'Europa continental, un 'servei' pel qual l'Estat també es reparteix els fons amb el Marroc.

Els països mediterranis mantenen les seves crítiques

Els viceministres d'Exteriors o d'Assumptes Europeus d'Espanya, Grècia, Portugal, Malta, França i Itàlia i el ministre d'Exteriors de Xipre (països que formen el Med7) s'han reunit avui als afores d'Atenes per compartir preocupacions i buscar solucions sobre temes com la migració, la pandèmia o la transició ecològica.

En la roda de premsa posterior, l'ambaixador espanyol a Grècia, Enrique Viguera, que va anar en representació del secretari d'Estat per a la Unió Europea, Juan González-Barba, va afirmar que el pacte migratori no és satisfactori i va mostrar la seva confiança que en un futur, quan França assumeixi la presidència de la UE, aquest assumpte prengui una empenta decisiva.

Els representants dels altres països també es van mostrar preocupats per la falta de solucions concretes i precises per gestionar la migració que, van ressaltar, no és un problema exclusiu dels països mediterranis sinó de tots els membres de la UE.

"No s'han de tancar les portes a la migració, però sí gestionar-la de la millor manera possible", va emfatitzar el viceministre d'Assumptes Europeus d'Itàlia, Vincenzo Amendola.

Aquest dimarts Espanya, Itàlia, Grècia, Xipre i Malta (Med5) ja van enviar una carta conjunta en la qual van mostrar la seva voluntat d'assolir un acord sobre el pacte migratori però van demanar que es reconsiderin diversos punts que es refereixen al repartiment just de la responsabilitat i solidaritat en el sistema europeu comú d'asil, una reclamació que van presentar els seus ministeris d'Interior i Migració fa tres mesos.

Visita oficial

González-Barba ha visitat Ceuta acompanyada pel secretari d'Estat de Política Territorial i Funció Pública, Víctor Francos, per interessar-se per les conseqüències de l'ocorregut els passats dies 17 i 18 de maig, quan milers de persones van entrar irregularment a les ciutats autònomes en l'anomenada 'crisi migratòria'.

Per mitjà d'un comunicat, el Ministeri d'Exteriors ha subratllat que l'objectiu de la visita ha estat reiterar el compromís del Govern amb la ciutat autònoma i "explorar les opcions que brinda el marc europeu per impulsar el desenvolupament local postpandèmia".

 

Foto principal: la frontera a l'espigó del Tarajal, Ceuta / Europa Press