El pròxim divendres, 13 de desembre, es compleix un any de la fermesa de la sentència sobre els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils dictada per l'Audiència Nacional. És una data important perquè significa que si en aquest temps les víctimes reconegudes pel tribunal no han demanat ser indemnitzades per la Direcció General de Suport a Víctimes de Terrorisme, aquest dret prescriu en passar un any, que es compleix la setmana vinent. Això no obstant, consultat per ElNacional.cat, el Ministeri de l’Interior assegura que el termini d’un any es compta a partir que la persona rep la notificació de la sentència per part de l’Audiència Nacional, i per tant aquest límit serà diferent per a cada sol·licitant. Hi afegeix que en aquest temps, han rebut la petició de 171 sol·licituds d’indemnitzacions, de les quals ja s’han resolt i se n'han abonat 160. Les 171 sol·licituds rebudes representen el 49% del total de 345 persones reconegudes en la sentència de l’Audiència Nacional.
Aquest percentatge de víctimes dels atemptats de la Rambla i Cambrils seria encara major si es comptabilitzessin les 123 persones incloses en el sumari del 17-A, tot i que no localitzades ni valorades. Així ho afirma Robert Manrique, víctima dels atemptats d’Hipercor i assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT). Manrique és molt crític amb el Ministeri de l’Interior perquè sosté que hauria de ser l’administració estatal qui “localitzés i es preocupés de trucar a les víctimes, i preguntar-los pel seu estat, i no a l’inrevés”.
Víctima descartada
Robert Manrique també denuncia la passivitat dels consolats per localitzar les víctimes de la Rambla, de les quals hi havia de diverses nacionalitats. I, sempre que pot, reclama que el Govern impulsi una llei catalana de víctimes de terrorisme. La UAVAT té localitzades a gran part de les víctimes, però no les pot informar per la llei de protecció de dades i només ho poden fer les administracions, recorda Manrique, que de tant revisar papers se sap el nom i cognoms de la majoria de víctimes.
Manrique denuncia el govern espanyol amb casos reals. Explica que ha conegut una dona que va ser atropellada per la furgoneta assassina conduïda per Younes Abouyaaqoub. La van atendre a l’Hospital Clínic i d’allà la van derivar a l’hospital de Madrid Gregorio Marañon perquè viu a la capital espanyola. Ningú li va trucar i quan va reclamar a Interior, se la va excloure per “atemporalitat” perquè havia fet la petició d'indemnització un any després dels atemptats.
A més, l'assessor de la UAVAT contrasta la passivitat d’Interior amb les víctimes catalanes, enfront de la celeritat que va actuar amb l’exlíder del PP Aleix Vidal Quadras, que “sense tenir una sentència ja el van considerar que era víctima de terrorisme”.
Pertànyer a grup terrorista, però no pels crims
Un any després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el Ministeri de l’Interior va informar que hi havia 16 persones mortes i 137 persones ferides. I, que de forma provisional havia tramitat 130 expedients dels 407 generats i que l’Estat ha destinat 9,8 milions d'euros a indemnitzacions. Cinc anys després, en la sentència del 17-A, el tribunal presidit pel magistrat Alfonso Guevara, va reconèixer unes 300 víctimes que van aportar atestats mèdics, incloses les 72 víctimes amb informes pericials de la UAVAT i representats en el judici per advocats de l’Asociación 11-M. El tribunal, en la sentència, va criticar la poca gestió feta per la Fiscalia i l’administració central per a localitzar i valorar les persones afectades.
L’Audiència Nacional va condemnar Driss Oukabir, Mohamed Houli Chemlal i Said ben Iazza de pertànyer a grup terrorista, el maig de 2023; i al desembre el Tribunal Suprem va descartar de condemnar-los però pels 16 assassinats, que els seus germans i amics de Ripoll radicalitzats va provocar a Barcelona i Cambrils el 17 d'agost de 2017, com reclamava un grup de víctimes. I, finalment, el 13 de desembre es va dictar la fermesa de la sentència.
El dret a saber la veritat
Paral·lelament a la causa penal, el Congrés dels Diputats ha iniciat, recentment, les compareixences de la Comissió d'investigació sobre el dret a saber la veritat i les implicacions derivades dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017. És una de les reivindicacions reclamades per les víctimes, que el grup de Junts va arrencar al govern espanyol del PSOE. Això no obstant, el govern espanyol no ha volgut desclassificar informació del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) sobre el 17-A ni si l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty era el seu confident.
En una de les darreres sessions, l’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, va negar que l'imam de Ripoll fos el seu confident i, indignat, va desmentir que permetessin la matança de persones. Per la seva part, l’excomissari José Manuel Villarejo va mantenir que el govern espanyol hi podria haver fet més. “Mai no vaig dir que l’Estat el va provocar, he dit que va poder evitar-lo”, va reblar el comissari imputat en diverses causes per espiar empresaris i polítics.