Les turbulències de la monarquia espanyola no li passen factura. Almenys no es noten en els pressupostos de l'Estat, fets públics aquest dimecres a la tarda. Per a l'any 2022, el govern espanyol preveu un pressupost de 8,4 milions d'euros per a la Casa Reial. És el mateix que va tenir en els pressupostos del 2021, encara vigents. De fet, l'any passat el govern va decidir incrementar en un 6,9% aquesta partida. I això que en aquell moment Felip VI ja havia decidit retirar l'assignació al seu pare, el rei emèrit Joan Carles I, encara fugit als Emirats Àrabs després dels escàndols que han esclatat en l'últim any i mig. Aquestes xifres no contemplen les múltiples despeses que assumeixen altres ministeris i organismes de l'Estat.

Durant els anys de la crisi econòmica el pressupost de la Casa del Rei va patir retallades, però després van venir tres pressupostos de l'Estat consecutius amb augments de l'assignació. En els pressupostos del 2017 va ser del 0,56%, en els pressupostos del 2018 va ser de del 0,87% i en els del 2021 va ser del 6,4%. Aquest any s'ha congelat. La monarquia, doncs, es manté en els nivells del 2011. 

Com fixa la Constitució espanyola, aquesta partida és assignada a la Zarzuela i és el Rei qui la distribueix lliurement per a les diferents despeses Entre aquestes despeses hi ha les retribucions que reben els membres de la família reial. Enguany tampoc no hi haurà la del rei emèrit Joan Carles I (161.034 euros), a qui li va retirar el seu fill després dels escàndols a l'Aràbia Saudita. El rei Felip VI va cobrar 248.562 euros l'any passat, la reina Letizia 136.701 euros i la reina emèrita Sofia 111.854 euros. La princesa Elionor i la infanta Sofia encara no tenen assignació.

La Fiscalia i els escàndols

Tot apunta que les investigacions del rei emèrit Joan Carles I quedaran en no-res. Almenys a Espanya. Això és el que va avançar la setmana passada El Confidencial, que va revelar que la Fiscalia es prepara per a arxivar les indagacions que havia iniciat per a determinar si les possibles actuacions il·legals es trobaven emparades o no per la inviolabilitat constitucional. En aquest context, des de la cimera europea a Eslovènia, Pedro Sánchez va deixar clar que farà costat al ministeri públic, sigui quina sigui la decisió que acabi prenent.

En una breu roda de premsa ara fa una setmana, el president del govern central va assegurar que "des del govern d'Espanya sempre hem defensat la igualtat de tots els espanyols, es diguin com es diguin i tinguin el cognom que tinguin". En aquest sentit, Pedro Sánchez va negar tracte de favor i va sostenir que "el que ha fet l'Agència Tributària, el que ha fet la Fiscalia, és treballar amb absoluta llibertat, amb tots els recursos econòmics i materials que necessitessin, per a poder investigar fins a l'últim dels fets susceptibles d'investigació". I va concloure al respecte: "A partir d'aquí, nosaltres estarem en allò que digui la Fiscalia General de l'Estat".