Sembla que el govern espanyol mou fitxa per complir la seva promesa de fer oficial el català a la Unió Europea. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, s'ha reunit aquest dilluns amb el seu homòleg hongarès, Péter Szijjártó, per abordar l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a l'Eurocambra. En un missatge a X, el mateix Albares ha deixat clar que és una "prioritat" de l'executiu de Pedro Sánchez que aquestes llengües esdevinguin oficials. "Hem acordat treballar junts amb aquest objectiu", ha escrit a la piulada. La trobada és especialment rellevant perquè Budapest assumirà la presidència de torn del Consell de la UE el pròxim dilluns, 1 de juliol, en relleu dels belgues; i perquè Hongria va descartar no fa ni una setmana que l'oficialitat del català tornés a l'agenda de moment.
Reunión con mi homólogo húngaro, Péter Szijjártó. Hemos hablado sobre la prioridad de España de que el catalán, euskera y gallego sean oficiales en la UE y cómo abordarlo durante la próxima presidencia húngara del Consejo UE. Hemos acordado trabajar juntos con este objetivo. pic.twitter.com/bL9OvvSGLS
— José Manuel Albares (@jmalbares) June 24, 2024
Hongria afirmava que "no hi ha la intenció" de portar a debat la iniciativa
La conversa, que no apareix a l'agenda oficial i s'ha produït en els marges d'una reunió de ministres d'Exteriors de la Unió Europea a Luxemburg, sobta tenint en compte les paraules de l'ambaixador hongarès davant la UE, Bálint Ódor, el 18 de juny. "No hi ha la intenció" que torni a l'agenda, afirmava el polític en una roda de premsa. Això sí, va deixar la porta oberta a tornar a abordar la qüestió en cas sigui "necessari".
L'oficialitat del català només s'ha tractat una vegada
Des que el govern espanyol va presentar la petició d'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a l'agost en el marc de les negociacions amb l'independentisme per investir Pedro Sánchez, la qüestió només s'ha tractat una vegada a l'Eurocambra. Va ser el 19 de març quan l'executiu espanyol va exposar els seus arguments a favor de la proposta, i alguns estats, com ara Finlàndia i Lituània, van verbalitzar el seu temor a "possibles repercussions" dins el seu territori per part d'altres llengües minoritàries. En aquest sentit, els socis comunitaris van demanar informes sobre el cost de la inclusió de les tres llengües en el règim lingüístic de la UE, així com un pronunciament dels serveis jurídics del Consell sobre la legalitat de la iniciativa.