Resposta previsible. El Consell de Ministres ha negat que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) hagi espiat l’exeurodiputat republicà Jordi Solé i l’advocat d’ERC, Andreu Van den Eynde, amb el programari Pegasus ni el 2020 ni “mai”, malgrat les evidències denunciades, segons han confirmat fonts judicials a ElNacional.cat aquest dimarts. La titular del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona, Maria Antònia Coscollola, va presentar un suplicatori al govern espanyol perquè desclassifiqués informació sobre el CNI i aclarís si havia comprat Pegasus i si havia investigat Solé entre l’11 i el 27 de juny de 2020, i a Van den Eynde, el maig de 2020, tal com van detallar Citizen Lab en la investigació CatalanGate, amb unes 65 persones afectades, entre polítics, advocats i persones vinculades amb l’independentisme català. El Consell de Ministres, del 3 de setembre passat, va aprovar desclassificar el funcionament secret del CNI només per negar aquest espionatge a l'advocat d'Oriol Junqueras i al llavors eurodiputat d’ERC.
“Amb aquesta resposta del Consell de Ministres no en tenim prou. Hi ha molts indicis que diuen tot el contrari”, ha declarat Jordi Solé a aquest diari. L’exeurodiputat ha recordat les pericials privades, diferents de la investigació de Citizen Lab, aportades al jutjat que evidencien que el seu mòbil va ser infectat el juny del 2020, quan en l’executiva d’ERC debatien si havia d’assumir, tal com va fer, l’acta d’Oriol Junqueras, a qui el Suprem li va negar aquest dret polític en condemnar-lo per sedició pel procés. A més, l’empresa NSO va explicar en la comissió del Parlament Europeu, que només venia el programari Pegasus a agències policials governamentals, recorda Solé, que el juny va dimitir de l’executiva del partit republicà, després de 13 anys, per relegar-lo en la llista als comicis europeus. Hi afegeix que el Defensor del Pueblo, en un informe, va detallar que el CNI havia espiat 18 persones, vinculades amb l’independentisme català, amb el permís del jutge de control del Suprem, i on s’incloïa el president Pere Aragonès.
La mateixa infecció que Aragonès
I l’indici més evident, segons Solé, és que la infecció que va patir el seu mòbil és el mateix domini i tècnica que es va usar amb el president Pere Aragonès, que és per ara l’únic espionatge admès pel CNI. “Per tot això, demanem que s’investigui fins a saber la veritat perquè se’ns han vulnerat drets fonamentals”, ha sentenciat el republicà. En el cas de Van den Eynde, va patir la infecció, durant la pandèmia, quan parlava amb altres advocats dels presos polítics per l’ordinador per dissenyar estratègies en els recursos contra les elevades condemnes i per treure’ls de la presó.
Reclamació d’informació urgent a NSO
Per tot això, Van den Eynde i Solé ha demanat ara a la magistrada que torni a dictar una ordre europea d’investigació (OEI) de forma “urgent” per tal que la societat NSO GROUP, fabricant del programari Pegasus, i amb seu a Luxemburg, a més d’Israel, contrasti aquesta informació i aclareixi si el govern espanyol li va contractar Pegasus i per espiar a qui.
En concret, s’ha de sol·licitar la col·laboració de les autoritats luxemburgueses perquè comuniquin aquest requeriment a l’empresa OSY Tecnhnologies SARL, que té aquest nom en aquest país. A més, recorden a la magistrada que ja va aprovar la imputació pel delicte de revelació de secrets de la representant mercantil d’OSY. I fins ara, no s’ha obtingut cap resposta.
“La responsabilitat criminal del CNI, dels seus membres o responsables, no pot descartar-se encara, fent necessària la investigació a través de cooperació judicial internacional perquè siguin les empreses comercialitzadores de Pegasus les que confirmin de quina forma se’n va fer ús a Espanya i si efectivament l’únic client espanyol de NSO és el CNI”, manifestael penalista Andreu Van den Eynde en l’escrit presentat al jutjat. I hi afegeix: “No deixava de ser previsible que els responsables del CNI no admetessin la responsabilitat penal associada a actes d’espionatge il·legal si els han comès (els delictes tenen associada pena de presó de fins a 4 anys i d’inhabilitació de fins a 12 anys).”
Precisament, aquest requeriment d’informació és el que ara ha avalat l’Audiència de Madrid en reobrir el cas de l’espionatge amb Pegasus a Gonzalo Boye, advocat del president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres càrrecs de Junts. El tribunal ha fet reobrir la investigació a la titular del jutjat d’instrucció 29 de Madrid i requerir a l’empresa informació sobre aquest espionatge. La dificultat per aclarir l’espionatge del govern espanyol amb Pegasus és que està repartit en més d’una desena de jutjats, la majoria de Barcelona, on els afectats demanen les mateixes proves.
Tres peticions de desclassificació
El cas de Solé i Van den Eynde és la tercera petició de desclassificació d’informació del CNI per l’espionatge amb Pegasus. El govern de Pedro Sánchez ja va respondre als diputats republicans Diana Riba i Josep Maria Jove, l’agost del 2023, que el CNI no els havia seguit amb Pegasus, en la causa que té oberta la titular del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona.
De forma excepcional, el govern socialista va desclassificar, tot i que parcialment (ja que l’expedient té parts guixades) el secret del CNI per l’espionatge a Pere Aragonès, a petició del titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona. El magistrat Santiago García va obrir una peça secreta per aclarir l'espionatge d'Aragonès, que finalment ha entregat el mòbil al jutjat. A més, el jutge García és l'únic que ha imputat l'exdirectora del CNI, Paz Estebán, per l'espionatge d'Aragonès i l'Audiència de Barcelona té pendent de resoldre la petició d'arxivament per part de la seva defensa.
El govern espanyol va assegurar que es volia aclarir els vincles d’Aragonès amb el moviment de Tsunami Democràtic i dels CDR, el 2019 i el 2020, fet inversemblant. L’advocat d’Aragonès, Andreu Van den Eynde, va demostrar amb una nova pericial que també havia estat infectat el 2018, i per tant sense aval judicial i de forma il·legal.
Hi ha altres jutjats de Barcelona que tenen les causes, adormides, per les querelles de la CUP, Òmnium i l’ANC, a més d’altres republicans. La unitat informàtica dels Mossos d'Esquadra ha certificat la infecció en mòbils de cupaires i d'ERC.