El govern espanyol no demanarà al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que permeti l’ús del català a la cambra, segons la resposta per escrit que l’executiu de Pedro Sánchez ha enviat al diputat d’En Comú Podem Jaume Moya.

L'executiu socialista ho justifica pel fet que malgrat que les institucions europees mantenen en general “una actitud oberta cap a les llengües regionals”, sempre han considerat “inviable” que aquestes llengües tinguin presència a tots els organismes “per l’elevat cost que suposaria”. 

El govern de Sánchez evita així fer el pas que el mateix president del Parlament Europeu apuntava en una carta dirigida als eurodiputats catalanoparlants el 16 de gener del 2017, on va assumir el compromís de facilitar l’ús de la llengua catalana a l’Eurocambra en el cas que li fes la petició el govern espanyol. 

Tajani, disposat

En aquesta carta, que Tajani va fer redactar en llengua catalana, el president de l'Eurocambra assegurava que en cas de rebre aquesta petició per part de l’executiu espanyol, “no posaria cap obstacle a la seva aprovació i utilitzaria totes les capacitats de les quals disposés” perquè l’ús del català a la cambra “s’aprovés al més aviat possible”. 

La Moncloa, però, respon en sentit negatiu a la petició que En Comú Podem li va fer arribar perquè actués en aquesta direcció. Ho fa en una resposta on recorda que “l’Estat ostenta les competències exclusives en les relacions internacionals segons l’article 149.1.3 de la Constitució espanyola”, i on considera suficients els acords signats durant el mandat de Zapatero perquè els ciutadans es poguessin dirigir per escrit a les institucions europees. 

En aquest marc, explica que per ara el Reglament de la Unió Europea recull com a llengua oficial i de treball “únicament el castellà” com a llengua de l’Estat espanyol, i que en tot cas “són els governs dels Estats membres els que determinen la situació jurídica de les diferents llengües cooficials conforme als seus respectius ordenaments interns”.

La resposta arriba un any i mig després que eurodiputats catalans d’ERC, PDeCAT i Esquerra Unida, a més de l’independent Francesc Gambús, desobeïssin per primera vegada la prohibició de parlar en català al Parlament Europeu coincidint amb el 25è aniversari de la Carta Europea de les Llengues Regionals i Minoritàries.