La Moncloa continua exigint a Nicolás Maduro que faci públiques les actes de les eleccions de Veneçuela del passat 28 de juliol. I si això no arriba, el govern espanyol no descarta aplicar sancions. Així ho ha reconegut aquest matí José Manuel Albares, que ha sostingut que l’executiu contempla “qualsevol mesura que pugui ajudar que la voluntat democràtica dels veneçolans triomfi”. El ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, que es continua negant a reconèixer la victòria de l’oposició perquè no seria “responsable”, ha apuntat que avui dia hi ha “sancions en vigor” i ha recordat que “es produeixen per unanimitat” i que “va ser Espanya qui va portar-les” a la taula dels 27 estats membres de la Unió Europea. Just fa deu dies, la UE, els Estats Units i una vintena de països van reclamar les actes dels comicis i van apostar per una verificació “imparcial” i “independent” dels resultats. El divendres passat, el Ministeri d’Exteriors va insistir que per reconèixer els resultats és “indispensable que es publiquin de manera íntegra i verificable les actes”. El dia anterior, el Tribunal Suprem de Veneçuela havia confirmat la victòria de Maduro.
“No descarto absolutament res, nosaltres volem no moure’ns del nostre objectiu, que és que la solució no estigui imposada des de l’exterior i sigui pacífica i negociada entre veneçolans, que no sigui una solució violenta, per això fem sempre una crida a la calma i al civisme”, ha afegit en una entrevista al Hoy por Hoy de la SER. Així mateix, ha reconegut que “els dubtes dels primers moments comencen a ser més que dubtes”, però ha rebutjat fer un “concurs de veure qui va més lluny en les seves declaracions” i ha retret al PP que només “pensi a desgastar el govern espanyol”. Sobre la petició dels populars de reconèixer el triomf d’Edmundo González, ha deixat clar “no es tracta de fer declaracions contundents, sinó moviments eficaços”. “No reconeixerem cap resultat electoral si no s'exhibeixen les actes de totes les meses i poden ser verificades per l'oposició i organismes independents”, ha reblat.
Veneçuela és una dictadura? És la pregunta que se li ha plantejat al ministre, que ha evitat catalogar-la com a tal. S’ha escudat en el fet que “un ministre d’afers exteriors no és un politòleg”. “No som aquí per fer de politòlegs i caracteritzar, el govern espanyol està cridat a parlar amb el govern veneçolà i amb l’oposició”, ha esgrimit.
“Intenten destruir Sánchez com a persona”
Durant l’entrevista, José Manuel Albares també ha denunciat el que considera que és un “assetjament de tota mena” contra Pedro Sánchez: “En un primer moment van intentar denostar les seves polítiques, però, com que són polítiques sòlides, van decidir atacar-lo a ell com a persona per intentar destruir-lo. Com que és una persona forta, van decidir atacar la seva família en la mesquinesa més absoluta”. Albares també ha assegurat que “ningú” li pregunta “per aquests fets a l’exterior” i ha assenyalat que “els espanyols són conscients que hi ha un assetjament de tota mena al president del govern espanyol”. “Assetjament també dels jutges?”, li ha preguntat José Luis Sastre. “Assetjament de tota mena”, ha contestat el ministre, sense esmentar el jutge Juan Carlos Peinado, que està investigant la seva dona, Begoña Gómez, per presumpta corrupció als negocis i conflicte d’interessos. Just la setmana passada, el magistrat va entregar a les parts una còpia de la declaració de Sánchez com a testimoni i va afirmar que es poden treure “conclusions” del “silenci” del president espanyol, que es va negar a declarar.
Com a ministre, “mai ningú” li ha preguntat per l’amnistia o per Puigdemont
Canviant de tema, José Manuel Albares també ha assegurat que, des que és ministre d’Afers Exteriors, “mai ningú” li ha preguntat “ni per Catalunya, ni per la llei d’amnistia, ni per Puigdemont”. “Res, absolutament res, és un assumpte intern espanyol”, ha insistit. Albares ha relatat que en els primers “vuit o nou mesos” amb Pedro Sánchez a la Moncloa, a l’exterior sí que hi havia una “sensació que el tema es desbordava i sortia del marc nacional”. Ell el vivia com a secretari general d’Assumptes Internacionals, la Unió Europea, G20 i Seguretat Global, un càrrec integrat al gabinet del president espanyol i que Albares va ocupar entre el 2018 i el 2020. “Quan Sánchez va començar a aplicar la seva política cap a Catalunya, el tema va desaparèixer”, ha conclòs, després de retreure al PP que “intenti sense parar” portar aquesta qüestió al Parlament Europeu en uns debats en els quals “es queden sols”.