La catalanofòbia i la discriminació lingüística no s'aturen. Aquesta no només té lloc als carrers, als bars i restaurants, a les botigues... sinó que la discriminació a aquelles persones que parlen i viuen en català també té lloc des del govern espanyol. Això potser no sembla una notícia, però la Plataforma per la Llengua ha denunciat que La Moncloa "imposa el castellà a persones, empreses o entitats" en una situació complexa per a les persones, quan tenen la necessitat d'acollir-se a moltes de les ajudes, subvencions i bonificacions que ofereixen. Concretament, la Plataforma ha detectat en diferents ocasions que el govern espanyol "condiciona aquestes ajudes al fet que els documents que es presentin siguin en castellà". Aquest fet dona lloc a situacions inversemblants, ja que en alguns dels casos, el cost de traduir els textos acaba sent més alt que l'import econòmic al qual s'opta en les ajudes. Tot plegat "desincentiva l'ús del català en documents privats que s'han de presentar públicament, com ara estatuts d'associacions o escriptures d'empreses, i fa que algunes ajudes només siguin útils per als que ja tenen els documents en castellà", segons lamenten en un comunicat.
Discriminació lingüística de Ione Belarra
Entre els casos que ha volgut denunciar l'entitat, davant les queixes d'un dels usuaris, és el d'una subvenció del ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. Durant aquesta legislatura, aquest departament ha estat encapçalat per dos secretaris generals de Podemos: primer Pablo Iglesias, fins que va dimitir per presentar-se a les eleccions de la Comunitat de Madrid, i després de la seva renúncia, Ione Belarra, que encara n'és la titular.
L'ajuda anava dirigida a fer activitats relacionades amb la promoció i la implementació de l'Agenda 2030 i una cooperativa d'habitatges i locals socials de Valls que tenia els estatuts únicament en català va decidir presentar-s'hi. El problema va arribar quan s'hi va presentar i va rebre un requeriment per incloure a la documentació una traducció jurada dels estatuts al castellà. Segons expliquen des de la Plataforma, "aquesta exigència no constava a la resolució de la convocatòria ni a les bases reguladores, la cooperativa va protestar i va demanar si realment era necessari presentar una traducció jurada dels estatuts, tenint en compte que és molt costós". El ministeri va confirmar-ho i la cooperativa va pagar 1.493,69 € per satisfer la seva petició.
La decisió final del ministeri va ser denegar-li la subvenció, i, per tant, van perdre gairebé 1.500 euros. Amb tot, si els l'haguessin concedida la situació hauria estat injusta, ja que una empresa que té els estatuts en castellà des d'un principi, no hauria d'haver pagat aquesta traducció.
Visió supremacista dels drets lingüístics
Per justificar la discriminació, els tècnics del Ministeri van apel·lar a l'article 15.1 de la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú de les administracions públiques. Aquest article diu que "la llengua dels procediments tramitats per l'Administració General de l'Estat serà el castellà" i només admet que els tràmits amb un òrgan de l'administració estatal es facin en una altra llengua oficial en el cas que aquest òrgan tingui seu en una comunitat autònoma en què aquesta altra llengua sigui oficial. Per tot plegat, la Plataforma parla d'una "visió supremacista dels drets lingüístics", i destaca que "es fa difícil de veure com una mesura que penalitza l'ús de llengües diferents del castellà en els documents privats respecta la diversitat lingüística".
Queixa davant del Defensor del Pueblo
Posteriorment i davant la injustícia que estava vivint, l'entitat afectada va presentar una queixa al Defensor del Pueblo, el socialista Ángel Gabilondo, perquè instés el govern espanyol a modificar la Llei 39/2015 per permetre que es puguin tramitar procediments en les altres llengües oficials i perquè les subvencions ho fessin explícit. A més, en el cas de la cooperativa de Valls, l'entitat també volia que s'investigués si el Ministeri de Drets Socials havia actuat en abús de dret. L'oficina va respondre de manera seca que no observava "una actuació de l'Administració que impliqués una infracció de l'ordenament jurídic o una actuació incorrecta que impedeixi o limiti l'exercici d'un dret legítim", segons recull la Plataforma, i a més, recomanava a la cooperativa que es busqués un advocat si no estava d'acord amb la normativa que discriminava el català.