Quan fa tot just cinquanta-un anys de la condemna a mort de Salvador Puig Antich per part d'un tribunal militar de Barcelona, el govern espanyol ha oficialitzat la nul·litat del judici i la condemna, tal com avança aquest dimecres El Punt Avui. El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, a càrrec del ministre Ángel Víctor Torres, ha emès una avançada resolució en la qual declara "il·legal i il·legítim" aquell tribunal militar i, per tant, "nul·la" la condemna que el va portar a la mort per garrot vil. Es tracta de la culminació d'un procés de reparació, en el marc de compliment de la llei de memòria democràtica del 2022, que l'Estat ja va iniciar l'any passat en considerar que el cas de Puig Antich va respondre a "persecució i violència" patida per "causes polítiques, ideològiques i de consciència".
La nova resolució, signada pel ministre Torres amb data 30 de gener, referma que Salvador Puig Antich "va patir persecució per raons polítiques i ideològiques durant la dictadura franquista" i que, per tant, "té dret al reconeixement i a obtenir la reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal, familiar i col·lectiva". El document també recull algunes poques dades biogràfiques de Puig Antich relatives a la condemna i mort —considerat responsable de l’homicidi d’un subinspector de policia dins d’un portal de la cruïlla entre els carrers Girona i Consell de Cent—: el text assenyala que va ser membre del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), que va ser detingut el 25 de setembre de 1973 a Barcelona i que en el moment va rebre trets a la cara i les espatlles, per la qual cosa va passar primer per l'Hospital Clínic abans d'acabar a la presó Model de Barcelona. Allà va ser jutjat el 8 de gener per un tribunal militar en Consell de Guerra i va ser condemnat a mort per garrot vil, la qual es va efectuar el 2 de març del 1974.
Un acte de reparació amb la família de Puig Antich
Ja a l'octubre el govern espanyol va fer entrega d'un document de reparació als familiars vius de Salvador Puig Antich. “Fa cinquanta anys que lluitem per això; estem molt emocionades”, va afirmar llavors, emocionada, Immaculada Puig Antich a la seu del Ministeri de Memòria Democràtica. L’atestat ja admetia la “persecució i violència” patida per “causes polítiques, ideològiques i de consciència” per motiu de la dictadura. També se l'identificava com a “víctima” per haver estat condemnat a pena de mort. Ángel Víctor Torres va celebrar l'“acte de reparació i justícia” amb el militant anarquista. “No hi va haver ni la més mínima defensa”, va lamentar el ministre de Memòria Democràtica durant el seu breu discurs en l'acte de reparació, que va definir com a dia “agredolç”. A parer de les germanes de Puig Antich, l’acte simbòlic retorna la “dignitat” que se li havia arrabassat. En declaracions als periodistes a la sortida, van manifestar que amb aquest acte “s’ha tancat un capítol”. "Avui dormirem tranquil·les", van asseverar; a banda d'assenyalar que de moment la negativa del Tribunal Suprem a revisar el judici al seu germà queda “suplida”.