Amb la nova llei de memòria democràtica a la mà, que va entrar en vigor el passat divendres, era qüestió de dies que el govern espanyol ordenés l'exhumació del colpista Queipo de Llano de la Basílica de la Macarena, a Sevilla, ciutat on està enterrat amb tots els honors i on va ser l'encarregat d'ordenar fins a 45.000 afusellaments en el marc de la guerra civil. I quatre dies després que es publiqués la nova llei al BOE, l'església ha de rebre aquesta ordre aquest dilluns, després que la família del militar no s'hagi mostrat gens disposada a dur a terme ells mateixos l'exhumació, com sí que han fet els Primo de Rivera, entre fortes crítiques a l'Executiu. Amb tot, aquest podrà seguir enterrat al Valle de los Caídos, ja que se'l considera també una víctima de la guerra civil, tot i que no en un lloc preeminent com en el que ha estat enterrat fins ara.

Una tomba amb tots els honors 

Concretament, el govern espanyol fa referència a l'article 38.3 de la nova llei de Memòria Democràtica, segons pública eldiario.es. En aquest, queda aclarit que "les restes mortals dels dirigents del cop d'estat militar de 1936 no podran estar inhumats en un lloc preeminent d'accés públic que no sigui un comentari, i que pugui afavorir a la realització d'actes públics d'exaltació, enaltiment o commemoració de les violacions de drets humans comeses durant la Guerra Civil o la Dictadura". Ja el 2017, aquesta polèmica existia a Sevilla, quan l'ajuntament socialista de la ciutat va aprovar demanar exhumar al colpista de la Macarena, amb els vots en contra del PP. Ara, els populars comanden per majoria absoluta a l'autonomia, i ara encara no s'han pronunciat. 

A més, el govern espanyol també es refereix al article 35.5, que assenyala que quan "els elements contraris a la memòria democràtica estiguin ubicats en edificis de caràcter privat o religiosos, però amb projecció a un espai o ús públic, les persones o institucions titulars o propietàries dels mateixos hauran de retirar-los o eliminar-los". En aquest sentit, això és el que demana el govern espanyol a aquesta basílica, situada a poquíssims metres del Parlament d'Andalusia. Des de la institució, havien demanat al govern que s'afanyés a dir-los que havien de fer, davant d'una divisió dins la Confraria de la Macarena, en la que alguns dels seus membres estan a favor d'exhumar Queipo de Llano i a d'altres ja els hi va bé que se li mantingui. Amb tot, ministres com Fernando Grande Marlaska ja han advertit que aquesta llei, per molts membres que s'hi oposin, existeix per fer-se complir, i que així serà, amb l'exhumació de Queipo de Llano. 

Desapareix el marquesat de Queipo de Llano

Amb l'aprovació de la llei de memòria democràtica, la figura d'aquest colpista també perd tots els títols nobiliaris. Francisco Franco va crear un marquesat en el seu honor el 1950, però aquest, com tota la resta de títols nobiliaris concedits durant la dictadura, desapareixen del mapa. Aquest general sevillà sempre ha estat considerat el culpable d'ordenar l'execució de Federico García Lorca i abans de participar en el cop d'estat del 36, havia estat inspector general de l'Exèrcit durant la II República. Així, Gonzalo Queipo de Llano, el seu net, ha perdut el títol de marquès. Fa només dos anys, i quan a l'Estat encara hi havia el record recent de l'exhumació de Franco, des de la família defensaven que no hi havia cap motiu per haver d'exhumar al seu avi de la Macarena, ja que "la història és la que és, no té cap sentit canviar-la ara", destacant que el seu avi havia estat recordat com a "virrei d'Andalusia i un dels germans honoraris de la Confraria". Anant més enllà, segons l'ara ja exmarquès de Queipo de Llano, el general va "salvar Sevilla de caure sota el domini roig".