El govern espanyol ha enviat un requeriment al Govern per negociar sobre el retorn de les pagues extres del 2013 i 2014 acordat amb els sindicats de la funció pública i "evitar el recurs d'inconstitucionalitat", segons ha avançat La Vanguardia.

Segons la carta que el ministeri de Política Territorial i Funció Pública ha enviat al Govern, Madrid veu "determinades discrepàncies" en els articles 1 i 2 del decret llei de la Generalitat i demana parlar en el marc de la bilateral per obrir una "cooperació per evitar el recurs d'inconstitucionalitat". 

Fonts del ministeri de Meritxell Batet han assegurat que es tracta d'una qüestió "tècnica" i que es podrà resoldre arribant a un "acord interpretatiu". Per la seva banda, fonts del Govern han insistit en què el decret llei "és legal" i que es mantindrà "ferm en la defensa dels drets dels treballadors", ja que el possible recurs al TC "suposa un greuge important contra els drets econòmics dels treballadors públics i un greuge comparatiu als treballadors públics de l'Estat", que ja han rebut les seves pagues extres íntegrament, segons recorden. La posició oficial del Govern però, quedarà definida en el primer Consell Executiu després de les vacances de Setmana Santa.

El Govern va deixar de pagar les dues pagues extres anuals del 2012, 2013 i 2014 arran de la crisi econòmica i no va ser fins el 2016 que, després d'un acord amb els sindicats de la funció pública, va començar a retornar de forma íntegra les pagues del 2012 al llarg de tres anys: el mateix 2016, 2017 i 2018.

Quant a la paga del 2013, al desembre de l'any passat, el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública va acordar amb els representants dels treballadors tornar les pagues d'aquell any i el 2014 en un termini màxim de quatre anys. El compromís és que aquest 2019 el Govern aboni el 40% de la del 2013 (un 10% ja s'ha retornat els primers mesos d'aquest any).

Fa poques setmanes, el Govern va aprovar un suplement de crèdit de 814 milions d'euros mitjançant un decret llei per fer front, entre d'altres, a les pagues pendents i a les despeses ordinàries del dia a dia. El passat 10 d'abril, el Parlament el va validar amb els vots de JxCAT i ERC i l'abstenció de la resta de formacions.

Per la seva banda, el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, han denunciat aquest dijous que el govern del PSOE "vol impugnar" al Tribunal Constitucional el retorn de les pagues extres al funcionaris. L'executiu socialista "fa el que no es va atrevir el PP", ha lamentat Aragonès, defensant el pagament de les "extres pendents a mestres, metgesses, mossos i treballadors públics".

Puigneró, encarregat de la funció pública al Govern, ha lamentat que l'executiu de Pedro Sánchez vulgui invalidar el decret i ha insistit que la Generalitat "defensarà els drets socials i laborals dels catalans".