El govern espanyol fa temps que estudia excloure a les associacions d'ultradreta de l'acusació popular en el marc de la reforma que deixa en mans dels fiscals la investigació penal. El passat dimecres, 18 de desembre, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, va denunciar des del Congrés dels Diputats que "la perversió de l'acusació popular per ultres i buleros és ja un problema democràtic. I que el PP els segueixi el corrent és lamentable. Això sí, ha de ser frustrant que tant de treball els doni tan poc rèdit". Durant la seva intervenció en l'última sessió de control al govern espanyol del 2024 assenyalar que "les associacions ultradretanes a les quals vostès (PP i Vox) beneficien està pervertint la figura de l'acusació popular perquè estan perseguint, no delictes, sinó a persones, a polítics progressistes honrats i a les seves famílies". I va afegir: "Afirmo categòricament també que les organitzacions ultres no persegueixen esclarir els fets, sinó explicar mentides i que vostès es beneficiïn d'aquestes mentides i d'aquestes faules". 

Noves mesures

El ministre Bolaños ja fa temps que ha demanat els tècnics del Ministeri estudiar algunes alternatives per acabar amb aquesta pràctica amb la qual un conjunt d'associacions d'ultradreta ha aconseguit durant l'últim any que s'investigui als tribunals a la dona del president del govern espanyol, Begoña Gómez, que va ser denunciada per Manos Limpias. Així com el germà de Sánchez, David Sánchez, que està imputat per malversació, o el Fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que està investigat per haver enviat als mitjans un comunicat que desmentia diverses mentides sobre els delictes fiscals confessats per la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que van ser difosos pel seu cap de gabinet. La figura de l'acusació popular està recollida a la Constitució espanyola, i és una postura que només existeix a Espanya, que tracta de buscar la participació dels ciutadans a la justícia. De fet, en algunes investigacions més sonades de corrupció, ha estat una figura clau, com el cas Gürtel, que va provocar la sortida de Mariano Rajoy del govern espanyol després d'una moció de censura. 

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha avalat per unanimitat l'avantprojecte de Llei d'Enjudiciament Criminal (Lecrim) aprovada pel govern espanyol el novembre del 2020. Bolaños obre la porta a accelerar la reforma per remetre-la al Congrés durant el primer trimestre del 2025. La reforma dividirà el procediment penal en les fases d'investigació, judici d'acusació i judici. Amb el nou sistema, en la primera fase desapareixerà el jutge d'instrucció, ja que la recerca la dirigirà el Ministeri Fiscal i el jutge actuarà com a jutge de garanties. Un model que és el que es regeix a gairebé tota Europa. En el text, ja s'excloïa als partits polítics, sindicats i les administracions públiques de l'acció popular, ja que amb el temps, les organitzacions polítiques han aprofitat aquesta postura, per tenir accés a la documentació judicial i utilitzar-la en benefici propi o per generar titulars de premsa contra l'adversari polític. En aquest sentit, s'exclouran per “raons de mínima coherència institucional” a les persones jurídiques públiques, els partits polítics i els sindicats. 

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!