El govern de Pedro Sánchez pretén celebrar a Barcelona un acte de reparació per l’afusellament de Lluís Companys per part de l’estat espanyol. Així ho confirmen a ElNacional.cat fonts de la capitania del Ministeri de Memòria Democràtica l’endemà del 84è aniversari de l’assassinat del president. Aquest dimarts, durant les tradicionals ofrenes florals al Fossar de la Pedrera, Esquerra Republicana va exigir al govern espanyol una “disculpa solemne” per la mort del president de la Generalitat l’any 1940. I aquest dimecres, el Parlament ha aprovat amb els vots d’ERC, Junts, CUP i comuns (amb abstenció del PSC) una declaració en què s’insta l’Estat a demanar “perdó” per haver matat Lluís Companys. Aquestes mateixes fonts del govern espanyol, preguntades per aquest diari si acceptaran l’exigència de l’independentisme de demanar disculpes, expliquen que “s’està estudiant la fórmula jurídica pertinent” per donar-hi resposta.
Així, el Ministeri que lidera Ángel Víctor Torres té clar que ha de celebrar aquest acte “pròximament”, malgrat que no s’atreveixen a fixar cap data en el calendari. Insisteixen, això sí, que l’acte tindrà lloc a la capital catalana. Seria un nou gest del govern espanyol en la direcció de reparar la figura de Lluís Companys, malgrat que la gesticulació feta fins ara encara no ha estat suficient: la Comissió de la Dignitat reafirmava fa uns mesos que només unes disculpes poden reparar el dany generat per l’estat espanyol.
Les sentències contra Companys, declarades il·legals i nul·les
El passat mes de juliol, el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica va reconèixer formalment per primera vegada que els tribunals que van condemnar Lluís Companys van ser “il·legals i il·legítims” i que va ser represaliat i afusellat per ser el president de la Generalitat. El govern espanyol admetia per primer cop des de l’assassinat del dirigent republicà que se li havia tret la vida per motius “polítics, ideològics i de consciència” com moltes altres personalitats durant la guerra civil i la dictadura franquista.
L’executiu de Sánchez admetia que Companys va ser assassinat “per haver sigut advocat dels sindicats únics i de la CNT, per haver organitzat la Unió de Rabassaires, per haver estat fundador d’Esquerra Republicana, per haver proclamat la República el 14 d’abril de 1931, i per càrrecs públics exercits durant la Segona República, concretament, per haver ocupat la presidència de la Generalitat”.
Insuficient
Tanmateix, la Comissió de la Dignitat va titllar-ho d'insuficient i va exigir que l'Estat demani perdó pel seu assassinat. La plataforma va manifestar la seva "indignació per la manipulació de la figura del president" i va recordar que el Parlament ja va anul·lar els gairebé 70.000 consells fets a Catalunya: "El que ha de fer l'Estat és demanar al poble de Catalunya perdó i reconèixer la seva responsabilitat en l'assassinat, com ho van fer a la Generalitat els cònsols alemany i francès per col·laborar en la detenció i deportació".
Acte de reparació de Salvador Puig Antich
Precisament aquest dimecres, el govern espanyol ha entregat a les germanes de Salvador Puig Antich un document de “reparació” en favor de l’anarquista i antifeixista. L’atestat admet la “persecució i violència” patida per “causes polítiques, ideològiques i de consciència” per motiu de la dictadura. També se l'identifica com a “víctima” per haver estat condemnat a pena de mort. El document afegeix que l’actual llei de memòria democràtica declara “la il·legalitat i la il·legitimitat dels tribunals, jurats o qualsevol altre òrgan penal i administratiu, com els Consells de Guerra, constituïts per imposar condemnes o sancions de caràcter provisional, així com la nul·litat de les sentències i resolucions que van dictar, per ser contraris al Dret i vulnerar les més elementals exigències d’un judici just”.
“Fa cinquanta anys que lluitem per això; estem molt emocionades”, ha dit Immaculada Puig Antich en un acte en què ha estat acompanyada de les seves germanes Merçona, Montse i Carme. Totes elles han declarat més tard davant dels mitjans de comunicació que la celebració d’aquest acte —a la seu del Ministeri, a Madrid— ha retornat la “dignitat” al seu germà, arrabassada fa ja cinc dècades. El ministre Torres ha celebrat que es pugui produir un acte “de reparació i justícia” amb les víctimes de la dictadura, com de “no-repetició de la veritat”.
Salvador Puig Antich tenia només 25 anys quan va ser executat el 2 de març de l’any 1974 al garrot vil a la presó Model de Barcelona. Militant anarquista i antifeixista, va ser condemnat a la pena de mort per un Consell de Guerra que el va considerar responsable de l’homicidi d’un subinspector de policia a Barcelona dins d’un portal de la cruïlla entre els carrers Girona i Consell de Cent.