L'alliberament de Carles Puigdemont a mans de la justícia alemanya va suposar un cop per al Tribunal Suprem, alhora que va escampar la incertesa a la Moncloa sobre que finalment no fos extradit per malversació. "No serà fàcil", avisava la ministra de Justícia alemana, Katarina Barley, recordant que si no s'acreditava tal delicte, Puigdemont seria "un home lliure en un país lliure", la República federal. L'opinió no sols ha portat el govern espanyol al caire del xoc institucional amb el govern d'Angela Merkel, sinó que l'ha posat en guàrdia per esmorteir públicament el possible escenari.

"Serà un fugit de la justícia tota la vida", responien íntims col·laboradors de Mariano Rajoy consultats al respecte per aquest diari, mentre se celebra la Convenció Nacional del Partit Popular a Sevilla. No volen aventurar què passarà si es denega el retorn de Puigdemont, però es conformen amb el fet que aquest no podrà tornar a Espanya. És així perquè si trepitgés territori estatal, seria immediatament detingut i jutjat per rebel·lió i malversació, delictes que pesen sobre ell en la interlocutòria de processament del jutge del Suprem, Pablo Llarena.

Fonts del PP creuen que el tribunal alemany s'hagués pronunciat diferent amb França o Regne Unit; Dastis avisa dels efectes en la "confiança" a les institucions de la UE

Aquest posicionament, però, constata ja un canvi d'expectatives a la Moncloa sobre els moviments dels magistrats d'Schlewig-Holstein. Fa escassos deu dies, el ministre de Justícia Rafael Catalá assegurava que l'única hipòtesi amb què treballava el gabinet era l'extradició, ja que seria la conseqüència "lògica" de la coordinació judicial de la Unió Europea. Ho havia dit abans el portaveu Íñigo Méndez de Vigo, quan va afirmar que l'alta traïció i la rebel·lió eren delictes "equivalents", i que l'essència de l'euroordre era la confiança entre jutges.

Així les coses, el malestar pel criteri dels jutges alemanys amb el rebuig a la rebel·lió es va encendre a la Moncloa i el PP, cosa que els ha portat a recuperar el relat del "pròfug", que viatja per Europa, mentre a Espanya part del Govern és a presó. Ho deia la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría divendres per aplacar el set de l'alliberament. "És un fugit, no se li poden reconèixer mèrits", denunciava de Puigdemont. Això sí, Santamaría insistia amb un nou avís: "Això és una batalla i de vegades sembla que guanyen ells, però guanyarem nosaltres", indicava.

Rangel avisava Espanya de la manca de relat: "És molt important, a Europa i al món, explicar la qüestió política: que aquest país és lliure i les persones poden estar en convivència", deia

El fet és que al govern central no perden la fe en l'escenari que es trobi alguna escletxa per extradir el líder de Junts per Catalunya. De Vigo va recordar durant la roda de premsa del Consell de Ministres que el procés d'extradició estava inclòs. "Veurem com acaba, hi ha diferents fases. No es poden aventurar hipòtesis, esperem al resultat final sense especular", deia en una crida a la prudència. Almenys, el Suprem i la fiscalia s'han posat en marxa per retornar el polític català: estudien recórrer la decisió alemanya al Tribunal de Justícia de la UE (TSJUE).

Davant d'aquest escenari, alguns crítics assenyalen la seva opinió perquè el tribunal d'Schlewig-Holstein desacrediti el relat de la violència en només dos dies, amb la implicació que a la Moncloa creuen que això pot tenir per a la "confiança" cap a les institucions de la UE, segons denunciava ministre d'Exteriors Alfonso Dastis. Fonts del PP dubtaven que la Justícia germànica s'hagués pronunciat igual en el cas de França o Regne Unit. Pensen que a Alemanya encara hi ha qui segueix veient l'Estat espanyol com aquest "poble" al qual "van a estiuejar" en vacances.

Però si una veu ressaltava entre la manca d'autocrítica del PP, era la de Paulo Rangel, vicepresident del Grup Popular Europeu. En la conferència "Espanya, un gran país", moderada per la vicesecretària Andrea Levy, i formada per Santamaría, i els ministres De Vigo i Íñigo de la Serna, avisava Espanya de la manca de relat internacional, en oposició a la internacionalització comunicativa del procés. "És molt important a Europa i al món explicar la qüestió política: que aquest país és lliure i les persones poden estar en convivència, que és bo que tots estem integrats a les comunitats autònomes", alertava.