Després del fracàs de les negociacions per a la renovació del Poder Judicial, el govern espanyol redobla ara la pressió sobre el CGPJ per renovar el Tribunal Constitucional. La Moncloa vol recompondre la seva estratègia judicial i tancar, com a mínim, els quatre recanvis pendents en el tribunal de garanties: els dos que corresponen al mateix executiu estatal i els dos que corresponen a l'òrgan de govern dels jutges. Els nomenaments s'han de fer alhora i el problema és que els vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es resisteixen a fer-los, cosa que impedeix als socialistes garantir una majoria progressista en el Constitucional. És en aquest context que Pedro Sánchez redoblarà ara la pressió, segons han confirmat fonts jurídiques a El Confidencial aquest diumenge.
La formació d'una majoria progressista al Constitucional és una prioritat per al govern espanyol, ja que hi ha molts afers que s'hi han de resoldre i que la majoria conservadora pot tombar: per exemple, la llei de l'eutanàsia o la llei del català a les aules — motiu pel qual el PP no hi volia ningú d'ERC. Però el recurs d'inconstitucionalitat important és el que la dreta va presentar contra la reforma del poder judicial, que retalla el poder del CGPJ i li impedeix fer nomenaments si està en funcions. Molts magistrats consideren que aquesta reforma és inconstitucional i també han redoblat la pressió sobre el tribunal de garanties.
La reforma del poder judicial, en perill
La cosa és que, si es tomba la retallada de poders a l'òrgan de govern dels jutges, es desbloquejaria el nomenament de les 60 o 70 vacants judicials que ja fa temps que s'arrosseguen. Es tractaria d'una situació problemàtica perquè significaria que un Poder Judicial en funcions i, per tant, amb encara majoria conservadora, podria realitzar tots aquests nomenaments i estendre encara més el conservadorisme arreu de la justícia. És per això que el govern espanyol té pressa per tancar els recanvis del Constitucional, per intentar garantir que aquesta reforma segueixi en peu i poder treballar amb més tranquil·litat en la renovació del CGPJ.
Renovar el TC va ser un dels punts que li van quedar pendents a Carlos Lesmes, que volia dimitir després d'aconseguir els dos nomenaments que li corresponen al Poder Judicial. Però els vocals conservadors van frustrar els seus plans i no van tancar cap nom, de manera que el president tant del CGPJ com del Tribunal Suprem va acabar dimitint sense abans haver complit el seu objectiu. Un dels motius pels quals els conservadors no van proposar ningú era evitar que s'imposés el criteri de Lesmes en la successió al capdavant de l'òrgan de govern dels jutges, que finalment va designar Rafael Mozo com a president interí i va crear una bicefàlia.