La Moncloa aprovarà la regularització de 25.000 migrants afectats per la DANA que va afectar el País Valencià fa tres mesos i mig i que va causar més de 200 morts. El Consell de Ministres d’aquest dimarts hi donarà llum verda com a part d’un paquet de mesures per fer front a les conseqüències del temporal. Concretament, es facilitaran les pròrrogues i la concessió de permisos dels immigrants que vivien o treballaven a les zones afectades i es concediran autoritzacions de residència i feina d’un any als afectats i els seus familiars més directes. Tot plegat beneficiarà almenys 25.000 persones, segons avança El País. La via a través de la qual es regularitzarà els immigrants sense papers serà una autorització de residència per “circumstàncies excepcionals sobrevingudes” que podran sol·licitar els estrangers empadronats (o que tinguessin cita per fer-ho) en algun dels municipis afectats. També hi tindran accés els cònjuges, els fills menors d’edat dels sol·licitants o de la seva parella o els fills adults amb alguna discapacitat que en limiti l’autonomia. Pel que fa als familiars estrangers de víctimes mortals de la DANA, l’autorització tindrà una vigència de cinc anys.
Com es beneficiaran? Amb una nòmina, per exemple, els immigrants podran accedir tots els ajuts oferts pels ajuntaments. A més, la concessió automàtica de pròrrogues i renovacions beneficiarà estudiants, voluntari i els titulars d’autoritzacions de llarga durada que expiressin entre el 30 de juliol del 2024 i l’1 d’abril del 2025. La voluntat de la Moncloa és evitar que els immigrants acabin en la irregularitat perquè no poden renovar els seus permisos o perquè ja no compleixen els requisits per obtenir-los. Quines conseqüències particulars van patir els estrangers afectats per la DANA? Alguns casos. Els que van perdre la feina perquè la seva empresa es va veure greument afectada pel temporal i estan pendents de renovar les seves autoritzacions de residència han deixat de complir els requisits. O els que van aconseguir l’autorització gràcies a l’alta a la Seguretat Social d’una ocupació que mai es va arribar a concretar per culpa del temporal. A partir d’aquí, totes les sol·licituds tindran tramitació preferent i només es denegaran per raons d’ordre públic, seguretat o salut pública.
Fa dues setmanes, la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ja va avançar les intencions de l’executiu: “Estem estudiant des de l’absolut rigor jurídic amb moltíssima sensibilitat i aviat donarem a conèixer les mesures que adoptarem, però sempre des de la seguretat jurídica”, va assegurar el passat 29 de gener després de participar en el ple del Consell Econòmic i Social.
El nou reglament d’estrangeria i una Iniciativa Legislativa Popular tramitant-se al Congrés
En paral·lel a aquesta decisió del Consell de Ministres, hi ha dues iniciatives més amb la voluntat d’afavorir la regularització de migrants. La primera és la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que s’està tramitant al Congrés dels Diputats per regularitzar més de 500.000 persones en situació irregular i que continua encallada. Fa deu mesos, va superar el primer examen parlamentari amb 310 vots a favor (de Junts, ERC, el PSOE, el PP, Sumar, Bildu, el PNB i Podemos) i 33 vots en contra (de Vox). L’objectiu és que el govern espanyol aprovi un reial decret amb el procediment per regularitzar la situació administrativa dels estrangers que estaven a Espanya abans de l’1 de novembre del 2021. El passat setembre, cinc mesos després de la primera votació, el PSOE i Sumar van assolir un acord per desbloquejar la iniciativa i ampliar l’abast de la futura regularització fins al 31 de desembre del 2023. Tanmateix, la seva tramitació encara no ha fructificat i la norma continua aparcada.
D’altra banda, el nou reglament d’estrangeria, aprovat el mes de novembre passat al Consell de Ministres, recull mecanismes per concedir permisos per vies no habituals. Entrarà en vigor el 20 de maig i introdueix tres principals novetats: redueix un any el temps exigit per sol·licitar la regularització de la situació administrativa per arrelament (el temps de permanència a Espanya per accedir-hi passa de tres a dos anys), flexibilitza els requisits i desenvolupa els visats com a via regular d’entrada.