Sense presses. El govern espanyol ha enviat un ofici al jutge de Barcelona que investiga l’espionatge del president Pere Aragonès amb el programari Pegasus, en el qual l’informa que ha desclassificat les resolucions del Tribunal Suprem que van donar permís al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) per intervenir el mòbil del líder d’ERC, però no les hi ha adjuntat. Ara les haurà de reclamar al CNI, fet que endarrereix la investigació. La comunicació oficial del Consell de Ministres és d’aquesta setmana i ha sorprès fins i tot al titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, Santiago García, ja que esperava tenir també les resolucions del Suprem per avançar en la investigació.
A més, el jutge va endarrerir la declaració de l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, com a investigada, per aquest divendres per tenir temps de rebre aquesta informació. Sense les resolucions del Suprem, segurament, Esteban, que declararà per videoconferència des de Madrid, s’acollirà al seu dret a no declarar, tal com tenen dret tots els investigats.
Tres resolucions del Suprem
El Consell de Ministres va aprovar el 16 de gener passat la desclassificació d’aquest espionatge Aragonès quan era vicepresident del Govern. Són tres resolucions: la primera en què s’acorda intervenir el telèfon mòbil d’Aragonès és del juliol de 2019, amb un termini de tres mesos; la segona és una pròrroga de l’octubre, i la tercera és del gener 2020, per un temps de tres mesos més, segons han confirmat aquest dimecres a ElNacional.cat fonts jurídiques.
A banda de les dates, el més important a saber són els arguments donats pel CNI per investigar Aragonès i que ho validés el magistrat Pablo Lucas, el qual ja va denegar al jutge de Barcelona l'entrega de les resolucions perquè són secretes.
El magistrat també ha reclamat, a petició de l’advocat d’Aragonès, el penalista Andreu Van den Eyde, que se l’informi de la compra del programari Pegasus i el seu ús. El govern del PSOE, per ara, li ha denegat per qüestions de seguretat nacional. El jutge ho tornarà a reclamar, segons fonts jurídiques.
Obligació ètica i moral
El president de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC), va declarar el desembre passat davant del titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona que va ser espiat pel govern espanyol, a través del CNI, amb la infecció del seu mòbil amb el programari Pegasus entre el juliol de 2018 al març de 2020, segons una pericial aportada. Inicialment, la querella fixava els dies 4, 5 i 13 de gener de 2020, quan els va alertar el grup d'investigació canadenc Citizen Lab el 2021, que va descobrir 65 afectats de l'independentisme català.
"És una obligació ètica i moral del govern espanyol aixecar el secret d'aquest espionatge polític tan greu", va afirmar Aragonès en sortir de la declaració. La querella també es dirigeix contra l'empresa israeliana NSO, propietària de Pegasus.
Advocacia de l’Estat
L’Advocacia de l’Estat, que porta la defensa de l’exdirectora del CNI, va presentar un recurs al jutge en què demanava que arxivés la causa i que anul·lés tots els requeriments per aclarir si el CNI usa Pegasus, des de quan i quin control es realitza.
El govern espanyol ja va bloquejar aquestes respostes en la causa per l’espionatge amb Pegasus a l’eurodiputada d’ERC Diana Riba i el diputat Josep Maria Jové, que dirigeix la titular del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona. El govern de Pedro Sánchez va respondre a la magistrada Eva Moltó que tots dos republicans no van ser espiats i que no es pot desclassificar la documentació, ja que aquesta podria posar en risc l'activitat del CNI. Això no obstant, una pericial dels Mossos ha ratificat que els mòbils dels dos diputats van ser intervinguts.
Secretària apartada
Paral·lelament, la lletrada de l'Administració de Justícia, Montserrat del Toro, ha estat apartada del procediment de Pegasus, perquè el TSJC ha de resoldre ara si accepta la recusació presentada contra ella per Aragonès, en assegurar que té una ideologia oposada a l'independentisme perquè va actuar com a testimoni contra els líders catalans en el Suprem.