El govern espanyol espera la "qualificació jurídica" del Tribunal Suprem sobre les dades que el Ministeri d'Hisenda remetrà al magistrat Pablo Llarena per decidir si hi va haver presumpte delicte de malversació l'1-O. Fonts de l'executiu central, però, insisteixen en privat que "comptablement" no s'hauria registrat cap desviació, per bé que no descarten que la instrucció disposi d'indicis que apuntalin el presumpte delicte. Tanmateix, el gir dialectal suposa un canvi en la contundència de Cristóbal Montoro, quan va sentenciar que el referèndum no es va pagar amb diners públics.

"El govern espanyol, la informació que té és que no es va dedicar ni un euro al referèndum il·legal", assegurava el portaveu Íñigo Méndez de Vigo en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres d'aquest divendres. Ara bé, "caldrà veure'n la versemblança", ha reconegut sobre les dades. Tot i així, l'executiu central es protegeix amb el fet que va fer tot allò a l'abast per impedir el finançament l'1-O. "Als pressupostos de la Generalitat hi havia una partida de 5 milions que va ser recorreguda al Tribunal Constitucional, i que la va anul·lar" i a més, les finances del Govern van ser intervingudes dues setmanes abans.

Per tant, De Vigo no descarta ara que el jutjat d'instrucció tingui indicis que apuntin en sentit contrari, després d'una setmana marcada per la pugna entre el judicial i el legislatiu, dels qui ha dit que "no hi ha cap discrepància". "El govern espanyol en va fer la comprovació comptable", sense detriment que Llarena "disposi d'informacions de la Guàrdia Civil", tal que, "serà el jutge qui es faci una idea", s'ha defensat el portaveu. Així les coses, el ministre ha insistit que el magistrat tindrà "tota la col·laboració" de la Moncloa per esclarir el cas, i s'emplacen a la "qualificació jurídica" del finançament. 

La qüestió és que a Montoro se li gira feina, ara que Mariano Rajoy està disposat a endegar el nou projecte de finançament autonòmic al maig, en el Consell de Política Fiscal i Financera al qual es va comprometre amb la lideressa andalusa Susana Díaz, en la reunió mantinguda dimecres. "S'han fet uns documents, però ara toca la política", ha dit De Vigo, mig any després del termini que inicialment s'havia donat Hisenda per impulsar el projecte, un cop elaborat l'informe d'experts. El CPFF, però, seria enmig de l'aplicació del 155, de manera que si no hi ha Govern, el ministeri intervindria per la Generalitat.

Sobre la dissolució d'ETA, De Vigo ha ratificat que no es produiran "concessions", en una al·lusió implícita a l'apropament dels presos, una qüestió que s'havia rumorejat que podria ser el pagament del Partit Popular al PNB, en la negociació per a l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat del 2018. "No hi ha hagut, ni hi haurà contrapartida a la banda. Estem esperant la dissolució final", ha carregat durament el portaveu governamental. Aquestes paraules arriben després que ETA anunciés que el primer cap de setmana de maig es dissoldria definitivament.