Més passos. La titular del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona, que investiga si els republicans Josep Maria Jové i Diana Riba van ser espiats amb Pegaus, ja ha enviat al Consell de Ministres el suplicatori perquè desclassifiqui documents secrets relacionats amb l’ús d’aquest programari en la investigació a independentistes catalans, conegut per CatalanGate, segons ha informat aquest dijous ERC. Els republicans han afirmat en un comunicat que “no entendrien que l’executiu no respongui positivament a la petició de la jutgessa després de fer-ho públic en reiterades ocasions”. El partit ja va anunciar que la magistrada, a més, ha citat a declarar el president del Consell Nacional i del grup d’Esquerra Republicana al Parlament, Josep Maria Jové, i la portaveu republicana al Parlament Europeu, Diana Riba, el pròxim 26 de maig, perquè ratifiquin la querella que van presentar, amb la pericial aportada, que confirma la investigació de Citizen Lab, que van ser monitoritzats, a través dels seus mòbils.
La magistrada Eva Moltó, forçada per l’Audiència de Barcelona a investigar, tal com li reclamava l’advocat dels republicans, Andreu van den Eynde, ja va dictar una resolució en què sol·licitaria al govern del PSOE l’aixecament del secret amb relació a la investigació als dos republicans. En la resolució, amb una motivació força escarida, la jutgessa afirma que és “imprescindible”, que es desclassifiqui documents i arxius per tal de poder interrogar, en qualitat de testimoni, a la directora del CNI, Esperanza Casteleiro. L’objectiu del penalista és que “Casteleiro no pugui escudar-se en el secret oficial per no fer una declaració efectiva, tal com va fer davant del Comitè Pegasus del Parlament Europeu”, recorden els republicans.
El suplicatori de la magistrada
En la resolució, d’una plana i datada el 21 d’abril passat, la magistrada de Barcelona acorda remetre el suplicatori al Consell de Ministres, a través del Ministeri de la Presidència, “a fi i efecte que procedeixi a desclassificació dels assumptes, actes, documents, informacions dades i objectes declarats secrets i que puguin ser afectats per la propera declaració de la directora del CNI amb relació als fets que són objecte d’aquesta querella”. Jové i Riba van querellar-se contra l’empresa NSO Group, propietària de Pegasus, per suposadament vendre aquest programari a l’Estat espanyol, que el va usar contra els republicans i altres persones. El govern espanyol va admetre que havia espiat 18 persones, amb autorització judicial, com el president Pere Aragonès.
La resposta a l’ONU
En el comunicat, Esquerra Republicana afirma que “dona per fet” que el govern espanyol de Pedro Sánchez atendrà la petició de la magistrada “després d’admetre, en reiterades ocasions, que faria efectiva la desclassificació de documents si ho demanava un jutge. Hi afegeix que el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, “va verbalitzar aquesta mesura el 24 d’abril de 2022”, després d’una trobada amb la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, al Palau de la Generalitat. Des de llavors, sosté ERC “l’executiu ha insistit en aquesta possibilitat de manera repetida en declaracions i filtracions a la premsa”.
A més, ERC manifesta que el govern del PSOE ho ha admès, per primera vegada per escrit, a la resposta que ha fet arribar a les Nacions Unides (ONU). En aquesta resposta, derivada de la comunicació impulsada per la secretària general del partit, Marta Rovira, ERC assegura que el govern espanyol “admet per primer cop que la possibilitat que s’hagin produït espionatges sense autorització suposaria una ‘vulneració de drets fonamentals’. En aquest informe, però l'executiu espanyol assegura que no hi ha persecució política i cita la taula de diàleg amb el Govern d'ERC i els indults que va concedir als presos polítics.
Finalment, ERC insisteix que “per aconseguir transparència, reparació de les víctimes i garanties de no repetició” seguirà lluitant dins i fora dels tribunals per erradicar aquestes pràctiques.